Demà, diumenge

Arriba el moment de la veri­tat, de saber si les pre­vi­si­ons (unànimes) han estat encer­ta­des o si hi ha una sor­presa monu­men­tal que ningú no té en compte. Dubto que demà sigui un dia històric per a tota una gene­ració, com va dir el pre­si­dent Mon­ti­lla, però sí que serà una jor­nada que aju­darà a cla­ri­fi­car uns quants assump­tes amb vista al futur. Molts ana­lis­tes han tro­bat a fal­tar, en la cam­pa­nya, una referència explícita a la mani­fes­tació històrica del 10 de juliol, com si el clam d'aque­lla tarda s'hagués diluït en un dia a dia en què només sen­tim a par­lar d'Irlanda, de Por­tu­gal, dels res­cats i de la prima de risc. Podem arri­bar a qüesti­o­nar que el crit més sen­tit del 10-J fos a favor de la inde­pendència (ja seria difícil, però adme­tem-ho), però el que és abso­lu­ta­ment cert és que una part molt impor­tant de la població va expres­sar el seu rebuig con­tun­dent a una deter­mi­nada manera de veure les rela­ci­ons amb Espa­nya. Aquells ana­lis­tes que deia, i jo mateix, hem tro­bat a fal­tar en la cam­pa­nya una recons­trucció teòrica del que el movi­ment de la massa va des­criure en la pràctica. Sigui per càlculs elec­to­rals, per manca de con­fiança en les for­ces pròpies o per man­dra d'enfo­car de manera radi­cal (anant a l'arrel) aquell clam, la veri­tat és que la música del pas­seig de Gràcia s'ha esvaït o s'ha dei­xat en mans de per­so­nat­ges que han optat més pel circ que no pas per la reflexió.

Les elec­ci­ons de demà aju­da­ran a cla­ri­fi­car la posició dels soci­a­lis­tes, si és que es con­firma l'ensul­si­ada. Caldrà que dilu­ci­din si el retorn als palaus d'hivern muni­ci­pa­lis­tes és una bona estratègia o si, en el cas que l'anun­ci­ada onada con­ver­gent també arribi als ajun­ta­ments, es veuen empe­sos a un replan­te­ja­ment a fons de les seves rela­ci­ons esta­tals. O si la deriva es fona­menta en un entorn més espa­nyo­lista, o si neix (o reneix) una supo­sada ànima cata­la­nista amb pers­pec­ti­ves de con­so­li­dació. I també s'haurà de defi­nir l'ambi­va­lent CiU, que haurà de ges­ti­o­nar un tri­omf escla­tant o un esce­nari en el qual es veurà obli­gada a estar pen­dent de les gene­rals del 2012.