Les altres eleccions

Enmig de l'enre­nou dels comi­cis al Par­la­ment, s'han cele­brat les elec­ci­ons a la pre­sidència de l'Orfeó Català. Unes vota­ci­ons que repre­sen­ten –o si més no han de repre­sen­tar– un nou rumb al Palau de la Música, després que el cas Millet empas­tifés una ins­ti­tució que hau­ria de ser un model per al país. Mari­ona Caru­lla ha de tenir clar que l'exqui­si­desa de for­mes que durant molt temps repre­sen­tava tot allò que envol­tava el Palau era un miratge. Només ha cal­gut aixe­car les cati­fes per ado­nar-se de la quan­ti­tat de merda que hi havia. Per aquest motiu, el seu man­dat ha de ser el de l'asèpsia, no només de falsa bri­llan­tor, sinó que ha d'acon­se­guir la nete­dat d'una sala d'ope­ra­ci­ons. Pot­ser no fa fi, però cal pren­dre amb força la baieta.