Any de bé sia

Amb aquesta expressió, a la meva família, saludàvem sempre les primeres menges de temporada. Quan queixalàvem el primer préssec d'aigua, les mandarines que encara verdejaven, les maduixes primerenques, les figues de coll de dama, les peres jovenetes, que diu Josep Carner, les tomates de penjar... any de bé sia!, dèiem alegrement, perquè tot recomençava i érem vius per tastar-ho tot, i tot era tan bo... S'acomplia el desig. Perquè no hi pot haver desig si no hi ha espera. Esperàvem amb delit poder menjar allò que no podíem comprar amb diners, ni que n'haguéssim tingut, perquè no n'hi havia, fins que n'era el temps. Ens entrenàvem a saber esperar i a temperar la impaciència.

Això ha canviat. Molts productes ara són al mercat sense interrupció. De melons n'hi ha tot l'any. Més cars, no tan saborosos, forans per descomptat, però n'hi ha. L'última vegada que he dit “any de bé sia” ha estat tastant el vi novell d'enguany. El vi novell és un vi acabat de fer que té gust de fruita i color de vellut vermell. És un vi suau, alegre. És el millor vi del celler? No pas, però ja anticipa les qualitats que tindrà quan serà gran. Ras i curt, el nostre vi novell es fa de la mateixa manera que el Beaujolais, que surt a la venda a tot França el tercer dijous de novembre. Ells en saben, de crear desig, com els editors de Harry Potter, que treuen cada nou llibre a la venda el mateix dia a tot el món, i hi ha cues i gent que fa trampes per tenir-lo unes hores abans!

No sé per què, la producció de vi novell ha minvat, i els cellers que l'elaboren no són gaires. Deu ser pel nostre tarannà, que ens costa valorar el que és de casa... Jo us recomano que feu un bon glop de vi novell de qualsevol dels cellers del país que el fan, que defensen la tradició i reivindiquen la nostra cultura vinícola. Aquest vi, a la boca, es fa rialla. Digueu: “Any de bé sia!” I penseu que, una vegada s'haurà acabat el vi novell d'enguany haureu d'esperar fins al del 2011. Només per això ja valdrà la pena ser-hi i estar en plena forma.