Mossos d'estrella

Com seria la poli­cia cata­lana en un estat inde­pen­dent? Acaba de sor­tir un docu­ment del Cen­tre d'Estu­dis Estratègics de Cata­lu­nya, de l'incan­sa­ble Miquel Sellarès, que no ho plan­teja exac­ta­ment així, però que s'hi enca­mina. Com ha de ser una força d'ordre que es vul­gui naci­o­nal, com ha d'esgo­tar les atri­bu­ci­ons que li per­met l'Esta­tut vigent i com les pot fer créixer en una pers­pec­tiva de país?

L'actual cos de poli­cia es deu, en bona mesura, a la per­se­ve­rança del mateix Sellarès, que ja des dels anys vui­tanta, en un entorn ben poc ami­ga­ble, va defen­sar i va acon­se­guir una fita que avui en dia ens sem­bla inqüesti­o­na­ble. En bona part, la sobi­ra­nia que avui tenim, poca o molta, es visu­a­litza en l'auto­ri­tat prou gràfica dels mos­sos al car­rer. Tots sabem que l'auto­ri­tat o es veu o no és tal auto­ri­tat; i això ho devem en gran mesura a la luci­desa d'en Sellarès.

Els dar­rers anys s'ha produït una certa crisi d'auto­ri­tat dins i fora del cos, que ha afec­tat el nervi d'aquesta ins­ti­tució; no n'ha estat ali­ena, aquí, la inco­mo­di­tat del con­se­ller Saura i d'Ini­ci­a­tiva a l'hora de fer-se càrrec de la cri­a­tura. Ara el CEEC reco­mana que es rellanci la ins­ti­tució en diver­sos aspec­tes. Més enllà d'esgo­tar les pre­vi­si­ons, es rei­vin­dica la madu­resa de la poli­cia i la seva nor­ma­lit­zació. Només li falta dir, a l'estudi, “com si fóssim estat”, però els que conei­xem en Sellarès li sabem ende­vi­nar aquesta frase.

Les aspi­ra­ci­ons que es recu­llen indi­quen, amb força pre­cisió, com seria una poli­cia de la Cata­lu­nya inde­pen­dent. Hi hau­ria una intel·ligència poli­cial pròpia, per exem­ple, la qual cosa és bàsica per a la defensa d'un estat. Les pro­mo­ci­ons serien inter­nes, i no pas per trans­fusió de cos­sos veïns; es cre­a­ria una autèntica xarxa de rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals amb l'Euro­pol i la Inter­pol; i es tre­ba­lla­ria cap a l'excel·lència for­ma­tiva a través d'una uni­ver­si­tat de segu­re­tat pública.

A mi només em gri­nyola una mica el nom de la uni­ver­si­tat de polis, però deu ser perquè estic ple de pre­ju­di­cis. En la resta de pro­pos­tes, hi veig una capa­ci­tat d'anti­ci­pació que sem­pre se'ns ha esca­pat a la majo­ria dels cata­lans, i que en canvi Sellarès ha sabut man­te­nir i posar al ser­vei del país. Els que volem un país d'estre­lla hem de voler uns mos­sos d'estre­lla, tant en eficàcia com en auto­ri­tat; cal que ens ho pren­guem seri­o­sa­ment i que hi comen­cem a tre­ba­llar des d'ara. Al cap­da­vall, una pro­clama de sobi­ra­nia no deixa de ser la ins­tau­ració d'un nou ordre –que algú haurà de man­te­nir.