Qui són? On van?

On vas, que et veu­ran!, diuen al meu poble quan gas­tes una pinta que el més pro­ba­ble és que et faci que­dar en evidència. Cri­dar l'atenció a vega­des és una acció cons­ci­ent i pre­me­di­tada, però hi ha moments i situ­a­ci­ons en què que­dar en evidència és l'única cosa que no s'ha de fer. Els eslògans elec­to­rals són traïdors. Els exhi­bei­xes com si te'ls cre­gues­sis de veri­tat el temps que faci falta abans de les elec­ci­ons, però després de les vota­ci­ons el que s'hau­ria de fer en molts casos és ama­gar-los al magat­zem de les idees fra­cas­sa­des. A vega­des, però, això no va així i passa el que tot­hom va poder veure diven­dres en la mateixa foto­gra­fia que publi­ca­ven tots els dia­ris. La imatge cor­res­po­nia a la reunió que José Mon­ti­lla i Miquel Iceta coman­da­ven amb els prin­ci­pals alcal­des del PSC, en què des­ta­ca­ven els de Bar­ce­lona, Lleida, Tar­ra­gona i Girona. Res anor­mal. El con­tin­gut que en va trans­cen­dir, però, ja demos­tra la deso­ri­en­tació en què està immers el par­tit soci­a­lista. En lloc d'afron­tar la rebol­cada que van rebre a les urnes i seguir el camí de reno­vació que va mar­car el pri­mer secre­tari i fins ara pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, els alcal­des soci­a­lis­tes són par­ti­da­ris de fer veure que no ha pas­sat res i ajor­nar el debat intern. Res de suc­cessió de Mon­ti­lla, res de par­lar de grup propi a Madrid, res de cata­la­nisme o PSOE... Els elec­tors no poden per­ce­bre ner­vi­o­sisme ni dub­tes exis­ten­ci­als. Ells matei­xos, si volen pen­sar que la gent és xim­ple. Poden fer el que vul­guin, només fal­ta­ria. Però el que no poden fer és foto­gra­fiar-se davant d'un eslògan que els delata i els des­pu­lla després dels resul­tats del 28-N: PSC. La Cata­lu­nya que sap on va. Poden ser més bona o més mala gent, més tre­ba­lla­dors o menys, tenir més vocació de ser­vei o menys, però no poden tenir la poca ver­go­nya de des­a­fiar la rea­li­tat i els resul­tats elec­to­rals amb un eslògan com aquest. La imatge era patètica: ells amb aque­lles cares postis­ses i rere seu aquest eslògan. Cata­lu­nya, encara no ho saben, és aquest ens que fa segles que es pre­gunta: Qui som? On anem? I encara cap par­tit es pot atri­buir la res­posta cor­recta.