Trossos

Tres blocs

Comença a dibui­xar-se el mapa par­la­men­tari de la legis­la­tura. Anem a un Par­la­ment amb tres blocs. El pri­mer és el dels qui gover­nen. El segon, el dels qui dei­xen gover­nar. El ter­cer els dels que van a dir-hi la seva perquè consti en acta. En temps de crisi, la ciu­ta­da­nia demana que hi hagi un govern que governi i una opo­sició que cri­ti­qui però que no obs­tru­eixi. Els par­tits amb vocació de govern o d'alter­na­tiva juga­ran en aques­tes regles. Els dos pri­mers blocs.

Efecte Tardà

El per­so­natge Tardà del Polònia ha popu­la­rit­zat una altra manera de fer política: la de l'“algú ho havia de dir”. El ter­cer bloc és el dels qui van a fer de Tardà al Par­la­ment, a dir el que cre­uen que algú havia de dir –la inde­pendència és la solució, el cas­tellà està per­se­guit, la veri­tat és d'esquer­res– de la manera més con­tun­dent i pura pos­si­ble. La seva funció no és ni gover­nar ni dei­xar gover­nar ni tan sols impe­dir-ho. Això no és cosa seva.

Esquerra

Els tres grups estan ja força dibui­xats. CiU és el pri­mer. PSC i PP el segon. Ciu­ta­dans, Soli­da­ri­tat i Ini­ci­a­tiva el ter­cer. I Esquerra? De moment s'ha situat en el ter­cer. Però s'equi­vo­ca­ria si s'hi quedés o s'hi deixés arra­co­nar. Pas­sar al segon vol dir nego­ciar, cedir, transac­ci­o­nar. És més còmode situar-se fora i denun­ciar que no et volen. Però no dóna per­fil de par­tit de govern. Quan deci­deixi a quin bloc s'apunta, Esquerra deci­dirà també què vol ser quan sigui gran.