La setmana blanca
Mare de déu, quin desastre! Ja la manera d'anomenar-la, més adient per a una campanya publicitària que no pas per a res que valgui la pena, feia preveure que aniria a mal borràs, però mai ens hauríem imaginat que faríem l'aturada de burro abans de fer l'arrencada de cavall. Sembla que bona part de la comunitat educativa, especialment mestres i professors, que són els qui realment poden calibrar-ne la necessitat, veien amb bons ulls aquesta setmana de vacances al mig del segon trimestre, que molts anys, per llarg, costa de passar. Però tant se val. Allò més greu no és que es faci la setmana de vacances o que es reparteixi en dies solts, ni tan sols que els pares hagin d'espavilar-se una setmana més amb les criatures o els diners que s'hagin d'abocar a fer activitats extraescolars. No, el que ens sembla més greu no és res d'això. Ens ho sembla molt més que, un cop més, els polítics hagin estat incapaços de consensuar les decisions que fan al cas en matèria educativa. Ni ho va fer el tripartit a l'hora de posar-la en marxa ni ho farà el govern actual per eliminar-la. Quin desastre! Encara no ens hem adonat que hi ha temes cabdals que han d'estar per sobre d'interessos partidistes. Tractem l'ensenyament com si fos una infraestructura, una piscina, una carretera, sense adonar-nos que aquest és un pont que ens ha de dur molt més lluny que cap altre.
