I ara les municipals

Tor­nem-hi que no ha estat res. Han pas­sat Fes­tes, tenim nou govern a la Gene­ra­li­tat, ara ja no hi ha cap impe­di­ment per enfi­lar la recta que ens por­tarà a ele­gir els exe­cu­tius locals el 22 de maig. Tor­narà a ser una cam­pa­nya llarga, renyida, empa­lle­gosa, on es repe­ti­ran els argu­ments amb què ens han bom­bar­de­jat tots aquests dar­rers mesos, però aques­tes són les regles que s'ha donat la democràcia i sort en tenim, de poder triar qui ens repre­senta.

Tot­hom viurà de prop al seu muni­cipi les con­seqüències deri­va­des d'una tedi­osa cam­pa­nya elec­to­ral que diuen els experts que con­venç un petit per­cen­tatge d'inde­ci­sos. La gran majo­ria fa temps que té deci­dit per qui decan­tarà el seu vot.

Cada Ajun­ta­ment regis­tra les seves par­ti­cu­la­ri­tats i de ben segur que cada elec­tor pot expli­car com van les coses a casa seva.

Jo us expli­caré com les veig al meu poble, Pala­fru­gell. El par­tit que en el moment pre­sent té més requesta no troba ningú amb cara i ulls per anar al cap­da­vant. CiU fa molt temps que aquí i tant no aixeca el cap. Els altres dos galls són l'actual alcalde d'ERC i el cap de l'opo­sició del PSC. L'un o l'altre poden sor­tir gua­nya­dors però hau­ran de depen­dre de les ali­an­ces amb els mino­ri­ta­ris. Una altra incògnita és saber què farà l'Entesa sense en Medir al cap­da­vant... S'adme­ten por­res.