Tornada a la normalitat

Després del parèntesi que suposen les festes nadalenques estem ja immersos en la més absoluta normalitat. Els sindicats i el govern discuteixen sobre la jubilació als 67 anys, es fa més ferma l'amenaça d'intervenció de l'Estat espanyol amb mesures draconianes per a la butxaca dels pobres ciutadans que són cada cop més pobres, l'atur continua disparat, l'imam de Lleida i l'Ajuntament continuen sent carn i ungla i ETA fa passos cada cop més decisius per la finalització del drama que ha suposat la violència per a bascos, espanyols i de retruc per als catalans però el govern espanyol continua amb total normalitat amb la cantarella que no hi ha res a plantejar-se. Un any després Haití està pitjor que l'endemà del terratrèmol. Aquesta és la seva normalitat. L'ocupació aliada de l'Iraq, la marroquina del Sàhara i la israeliana de Palestina ja són tota una normalitat. I les taques de fuel a la costa central dels Països Catalans també. Quina pena, la normalitat de la quotidianitat! Ja ho diu una dita anarquista de després de la vaga general esculpida a les parets: “El més violent va ser tornar a la normalitat”. Per sort, en sortir de les festes hi ha una cosa que sí que m'agrada que sigui normal. El Barça continua sent el millor equip del món. I Messi és el millor jugador del món. Tot i que per a mi el millor jugador del món de la temporada passada va ser Xavi, amb permís d'Iniesta. Normal!