Minves de gener

Tret d'En Tal i d'En Qual (i aquí el lec­tor pot posar-hi qui més s'estimi), divins abso­luts com són ells, el comú dels mor­tals és altra­ment fet de bana­li­tats quo­ti­di­a­nes i d'habi­tuds domèsti­ques. Cosa que sig­ni­fica, entre mol­tes d'altres, que tot­hom, qui més qui menys, en deter­mi­na­des cir­cumstàncies (i no única­ment en con­versa d'ascen­sor), acaba par­lant del temps.

És lla­vors quan, al cos­tat dels tòpics de rigor, pot també com­pro­var-se què és una cul­tura. O sigui, quin reper­tori de conei­xe­ments com­par­tits hi ha, i en dis­po­ni­bi­li­tat inter­can­vi­a­ble, a propòsit del que s'escai­gui.

Vet aquí, doncs, com la bonança que ha fet els dies cen­trals d'aquest mes que som es pres­tava, entre gent cata­lana mínima­ment cul­tu­ra­lit­zada, a refe­rir-se a les ano­me­na­des min­ves (o cal­mes) de gener. Que els dic­ci­o­na­ris solen defi­nir en ter­mes hidrogràfics (des­cens del nivell del mar) i cli­ma­tològics (oratge anti­ciclònic). Però que, més enllà de la física, sem­pre hi ha qui no sabrà estar-se d'asso­ciar amb un poema, ja que no dels canònics, sí almenys dels meres­cu­da­ment memo­ra­bles del pri­mer Joan Mara­gall.

Del poeta ena­mo­ris­cat aquell que, amb els vint-i-tres decasíl·labs que inte­gren Les min­ves del gener, ence­tava, el 31.I.1891 la seva col·labo­ració a L'Avenç. Un poema exul­tant, apte a exem­pli­fi­car com pocs allò que, seguint Eliot, ano­me­nem cor­re­lat objec­tiu, i que no és sinó el truc con­sis­tent a ser­vir-se d'un ele­ment extern –el temps que fa, en aquest cas– per bui­dar-se d'allò més ínti­ma­ment sen­tit.

Mara­gall (Don Joan, evi­dent­ment) sap fer-ho amb motiu de l'amor joiós que el des­borda (“Llença't, doncs, al car­rer: si t'hi tro­bessa / te dona­ria un bes al mig dels lla­vis, / al davant de tot­hom, sense ver­go­nya / de besar i ser besat, que avui n'és dia”). Nosal­tres, més con­tin­guts, invo­quem les actu­als min­ves de gener per enfron­tar la represa de l'hivern i els hor­rors que, ben del cert, se suc­cei­ran al llarg de l'any en curs.