Males idees de fons

Tot just ara Bar­ce­lona s'està plan­te­jant pro­hi­bir anar nu o mig des­pu­llat per la via pública, cosa que un mal dia va deci­dir pro­moure.

Les Ram­bles no són un cami­net que va a la platja, cal un ban muni­ci­pal que ho recordi? Viure en soci­e­tat implica cer­tes obli­ga­ci­ons, entre altres saber dis­tin­gir què es pot fer a casa o al club i què al car­rer, sense que hagi de venir un algut­zir a expli­car-ho. Una soci­e­tat sana no neces­sita tanta regla­men­tació com estan gene­rant les nos­tres admi­nis­tra­ci­ons. El sim­ple rebuig dels ciu­ta­dans hau­ria de ser sufi­ci­ent per dis­su­a­dir d'ense­nyar les ver­go­nyes, o de dur la dona emba­lada sota set llençols, o d'anar en bici­cleta per la vorera, o d'acam­par en una plaça per embor­rat­xar-se en públic, o de fer gar­gots en la paret del veí. El pro­blema és que hem patit un procés de des­pro­gra­mació des d'aques­tes matei­xes admi­nis­tra­ci­ons que ara no se'n sur­ten per recu­pe­rar els ter­ri­to­ris per­duts; hem estat des­ar­mats, silen­ci­ats i obli­gats a accep­tar el gro­tesc i l'anti­so­cial com a expressió d'una lli­ber­tat inqüesti­o­na­ble i dre­cera cap a un món millor.

Comen­cem a des­co­brir, dolo­ro­sa­ment, que no és així, i no sabem a qui enco­ma­nar-nos. El pro­blema de Bar­ce­lona, i de tot el país, no s'arre­gla amb unes primàries, ni tan sols amb un canvi de govern, perquè no és tant qüestió de per­so­nes ni de pro­gra­mes com d'idees. Les idees de fons que des de fa anys estan estruc­tu­rant la nos­tra soci­e­tat, prou ana­ven en con­tra del sen­tit comú, però el més greu és que no resis­tei­xen la prova dels fets: no som més feliços ni més lliu­res sinó més des­gra­ci­ats. Per­sis­tir en l'error seria suïcida, i amb retocs en el regla­ment no en farem pas prou; és urgent denun­ciar les idees errònies, i tro­bar-ne (o retro­bar-ne) d'encer­ta­des.