La rebotiga de Mango

Quan la crisi començava a treure el nas, el 2007, Mango va pensar en la butxaca de la seva clientela i va treure al mercat una col·lecció de roba low cost. La campanya no va anar bé i la companyia va entendre que les dones a les quals vesteix prefereixen pagar una mica més per uns pantalons o un vestit de qualitat i amb un bon disseny. “Venem il·lusió, el nostre negoci té un vessant emocional molt important”, reflexionava ahir Enric Casi, director general de la firma. Casi participava en una taula rodona en motiu de la presentació del llibre El corazón de Mango, d'Humberto Salerno i Andrea Gay.

Il·lusió, humilitat, ètica, harmonia, afecte... Tant el directiu de Mango com les dues persones que han estudiat com s'ho ha fet la companyia per conquerir el món van enumerar ahir molts intangibles, ja que creuen que són els valors de la marca i la identificació de la clientela amb ells els que han donat ales a una empresa que va començar del no-res. Nascut a Istambul, Isak Andic va aterrar de jove a Barcelona i ja va mostrar dots d'emprenedor important samarretes de l'Índia per vendre-les als amics i treure's uns diners extra mentre estudiava. Anys més tard, el 1984, s'obria la primera botiga Mango, a Barcelona.

Avui, l'empresa és un gegant que dóna feina a 10.000 persones, té 1.700 botigues i mou una facturació de 1.650 milions d'euros, el 78 per cent dels quals provenen de fora de l'Estat espanyol. La companyia planeja, en deu anys, doblar la xifra de negocis i aconseguir que els mercats internacionals generin el 90 per cent dels resultats.

Per donar suport a aquesta ambiciosa expansió, Mango estrena el 2011 amb obres. Lliçà d'Amunt tindrà un centre logístic que es començarà a urbanitzar aquest any i suposarà una inversió total de 360 milions d'euros. De tota manera, s'anirà per fases i es construirà a mesura que vagin creixent les necessitats de la firma, ja que els terrenys tenen ni més ni menys que 400.000 metres quadrats. Amb tots els projectes que té en marxa el grup, els autors del llibre estan convençuts que caldrà fer una segona part d'El corazón de Mango. Així li van demanar a l'editora a la taula rodona. Qui no plora no mama.