Casa teva ets tu

Com probablement ja sabeu, el feng shui (traduït literalment voldria dir vent aigua) és un antic sistema d'estètica xinès que s'inspira en les lleis del cel i de la terra per ajudar a millorar la vida mitjançant la recepció de qi positiu. El qi és un dels conceptes fonamentals del pensament xinès antic i vindria a ser una mena d'energia o força vital. No és que jo sigui molt del feng shui ni, en general, de les filosofies orientals, però ja fa temps que estic pensant que, tal com van les coses al món, tot allò que vingui de la Xina hauria de començar a interessar-nos seriosament. Fins ara, només m'havien parlat del feng shui persones que s'hi havien aproximat a través de les revistes de decoració i, és clar, els seus arguments no em resultaven gaire convincents: si deixes la bossa a terra amb el moneder a dins fugiran els diners, si deixes a la tauleta de nit algun element relacionat amb la teva feina no dormiràs bé, si tens un rellotge aturat a casa no podràs avançar... Però aquesta setmana m'han fet veure aquesta filosofia xinesa des d'un altre punt de vista: la casa diu molt de les persones que hi viuen, es pot saber com és una persona coneixent la seva casa. I aquí trobo que tenen raó. I no es tracta de les pistes més òbvies que ens pot donar el tipus de casa o la decoració sobre l'estatus econòmic o el bon o mal gust de la persona que hi viu. Podem anar una mica més enllà i analitzar des del punt de vista psicològic la nostra actitud en relació a la casa: si estem obsessionats per l'ordre i la higiene o ens limitem a mantenir-la neta però deixar-la respirar i viure; si ens apressem a reparar una persiana que s'encalla, substituir un vidre que es trenca o ajustar una aixeta que degota, o bé deixem que els petits problemes s'eternitzin; si procurem, periòdicament, generar espai, és a dir, si revisem la quantitat d'objectes acumulats i ens desfem d'alguns, o si som d'aquelles persones que guardem andròmines que ni ens fan servei ni ens agraden especialment però que poden incorporar-se a la nostra vida, quietes en aquell prestatge on les vam deixar el primer dia, fins a passar desapercebudes. Tot això sí que crec que dóna informació de la nostra personalitat, així és que rumieu-hi una mica i veureu que descobrireu alguna cosa de vosaltres mateixos i de com us enfronteu a la vida.