No et permetis oblidar-ho

“Surto de la jungla, on he estat sola, i m'aturo quan veig els meus pares asseguts un al costat de l'altre, en dues cadires davant de la casa (...). Els veig amb gran claredat, encara que amb els ulls d'una nena: dues persones velles, grises i cansades. Encara no n'han fet cinquanta. Les dues cares estan ansioses, tenses, plenes de preocupació, gairebé amb tota seguretat pels diners. (...) Em semblen intolerables, patètics, insuportables, és la seva indefensió el que no puc suportar. Em planto allà, una orgullosa nena inflexible que no perdona, que es diu a si mateixa: no vull. No vull. No vull ser així. Mai no seré com ells. (...) Recorda aquest moment. Recorda-ho sempre. No et permetis oblidar-ho. No siguis com ells. Volent dir: mai no et deixis atrapar. En altres paraules, jo estava rebutjant la condició humana, sempre atrapada per les circumstàncies.”

És un fragment de l'autobiografia de Doris Lessing, publicada en català amb el títol Dintre meu. Un paràgraf rellevant, crec, per entendre l'atractiva personalitat que hem acomiadat fa uns dies. I ara que la vida de Lessing s'ha acabat, podem adreçar-nos a aquella nena petita que contemplava els seus pares, asseguts al porxo de la granja de Rodhèsia, i dir-li, amb veu ben alta i un punt d'eufòria: tranquil·la! No vas ser mai com ells, dues persones cansades i resignades abans dels cinquanta. Tu vas viure amb plenitud noranta-quatre anys, els vas esprémer, sense deixar-te atrapar per les circumstàncies, sempre en llibertat i amb valentia.I així, des del compromís amb les causes justes, vas aconseguir crear mons de ficció inoblidables, que han salvat vides grises i resignades qui sap on.

Jo, d'entre totes, potser em quedaria amb la novel·la titulada, en castellà, Si la vejez pudiera. Perquè em sembla que aquesta era, en part, la teva conclusió sobre el fet de viure: quan som joves no sabem prou coses i ens equivoquem, i quan som vells i savis, no tenim prou passió i energia per fer les coses bé.

Recorda la protagonista, Janna, que viu un amor de maduresa que no té prou vigor per florir. I la seva neboda, Jill, que no es deixa aconsellar quan Janna prova d'evitar que cometi els seus antics errors en el terreny sentimental. Si jeunesse saviat, si vieillesse pouvait. Llegiu Doris Lessing!