Opinió

La col·leccionista

Com dir adéu

No recordo exactament quant de temps fa que escric a les pàgines d'aquest diari, abans Avui, ara El Punt Avui. Crec que podem situar l'inici cap al 2006, tant li fa. El cas és que he escrit centenars d'articles i que he acudit puntualment a la cita cada setmana. I he de reconèixer que alguna vegada m'ha costat molt. El vertigen de la pàgina en blanc i –molt pitjor!– del cap en blanc. No trobar cap argument incisiu, cap història tendra o divertida, res original per dir. Aquesta feina m'ha obligat a l'exercici constant de mantenir els ulls oberts, les orelles atentes, recordar que a qualsevol racó hi podem trobar el motiu per –miracle!– escriure un bon article. Aquest és el moment, per cert, de demanar-vos disculpes per aquelles setmanes en què la cita resultava decebedora, que n'hi deu haver hagut unes quantes. Com us deia, en aquest temps hi ha hagut moments d'angoixa per poder oferir alguna aportació interessant en aquest espai privilegiat que són les pàgines d'opinió d'un diari. Però cap dels articles que he escrit en aquests anys, us ho asseguro, m'ha costat tant com aquest. I això que aquesta vegada tinc la idea, sé quin serà el contingut de l'article. Us he de dir adéu. I això és, tothom ho sap, molt difícil. (Em costa travessar l'espai de comiats de l'aeroport i mantenir els ulls secs.) Després de començar i esborrar diverses vegades, doncs, decideixo no arriscar i seguir el protocol indicat quan t'has d'acomiadar d'algú que estimes. Us he demanat disculpes per les ocasions en què us he decebut, en primer lloc, i ara toca agrair-vos els cops que m'heu llegit, també les vegades que heu començat i amb l'arrancada n'heu tingut prou per saber que, avui, l'article no us interessava. Un agraïment especial, amb abraçada, per a aquells lectors i lectores fidelíssims que m'han escrit per comentar un article concret o els que m'han ensenyat els articles retallats d'anys enrere! Hem fet camí junts i hem viscut amb emoció continguda –o puntualment desbordada– els moments històrics que travessa el país. Ha estat un privilegi poder compartir-los amb vosaltres des d'aquí. També vull dir adéu amb una encaixada als companys del diari i desitjar-los sort i coratge. L'Avui sempre tindrà un pes històric i sentimental per tots nosaltres i m'ha agradat molt de poder formar-ne part.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia