Carles Vivó

Lanza del Vasto, fun­da­dor de la comu­ni­tat L'Arca i prin­ci­pal intro­duc­tor a Europa de la no-violència, prac­ti­cava el vege­ta­ri­a­nisme i el defen­sava com a forma de puri­fi­cació cap a la pau inte­rior. Però fins i tot els grans mes­tres espi­ri­tu­als tenen debi­li­tats. Car­les Vivó (Salt, 1930-Girona, 2005) va ser dels pri­mers a divul­gar Lanza del Vasto als Països Cata­lans. Evo­cant un viatge en què el va acom­pa­nyar en cotxe fins a la seu de L'Arca en ter­res d'Occitània, Vivó recor­dava la sor­presa amb què va sen­tir com Lanza del Vasto poc abans d'arri­bar a Per­pinyà li va dema­nar que s'atu­res­sin un moment a la capi­tal nord-cata­lana per anar a un bar a pren­dre-hi un café liégeois que el par­ti­dari del vege­ta­ri­a­nisme estricte tro­bava excels en aquell esta­bli­ment.

A la recerca del jo, Vivó era un tas­ta­o­lle­tes àvid d'experiències que el podien enri­quir com a espeleòleg de l'ànima. Visi­tant L'Arca i un qui­buts, va cons­ta­tar que la vida com­par­tida poten­ci­ava tant la dimensió col·lec­tiva de la per­sona com la indi­vi­dual.

Atret per les arts visu­als i per la sig­ni­fi­cació, Vivó va explo­rar el sim­bo­lisme, l'ori­en­ta­lisme, la càbala, la cal·ligra­fia, el còmic, el dibuix, la pin­tura, el car­te­llisme, el tea­tre, l'art dels tite­lles, el cinema, la foto­gra­fia, l'arti­cu­lisme, la lite­ra­tura, etc.

Al cos­tat de Paco Tor­res Monsó, Enric Marquès, Emília Xar­gay i altres artis­tes d'una gene­ració per­duda, Vivó va acti­var el Cer­cle Artístic de Girona obrint por­tes i fines­tres. Com el vent que agita la ciu­tat ador­mida, va afa­vo­rir el des­per­tar cul­tu­ral.

Se'l té pre­sent sobre­tot pel seu lli­bre Lle­gen­des i mis­te­ris de Girona i com a cre­a­dor de la lle­genda apòcrifa de la Coco­llona, però la seva gene­rosa apor­tació a la soci­e­tat del seu temps es va vehi­cu­lar a través de mol­tes vies. Resulta per­ti­nent el títol Car­les Vivó. Una vida amb molts camins per a la interes­sant expo­sició que es pot veure a Girona fins aquest cap de set­mana al Museu d'Història de la Ciu­tat.

El món de Vivó és ple de lliçons cap al fons de tot i cap a la rea­li­tat inte­rior. Con­vida a la consciència des­vet­llada que per­met domi­nar el jo per com­pren­dre els pro­ble­mes de la soci­e­tat i aju­dar a resol­dre'ls sense par­ti­dis­mes, ni ànsies de poder, ni egois­mes. Res­so­nen encara les seves parau­les: «Ens cal una clara sere­ni­tat per tro­bar-nos a nosal­tres matei­xos. Una escola d'atenció i de silenci. Un oasi d'espe­rit. Un claus­tre de pau.»