Un testament essencial

Encara amb la tinta fresca, ha arribat a les llibreries la darrera obra de Tony Judt, a més d'això, el llibre pòstum de l'historiador anglès. El refugi de la memòria es presenta com un intent de memòries crítiques de l'autor, segons un recull d'articles publicats anteriorment i revisats als darrers dies de vida, quan l'esclerosi amiotròfica anava finalitzant la feina. Pocs mesos abans s'havia publicat El món no se'n surt, un assaig imprescindible en el debat sobre la societat actual, que fou pensat i dictat per un Judt ja paralitzat per la malaltia. Una i altra obra, complementàries, formen el testament cívic d'un home preocupat per un món en crisi però esperançat en la recerca col·lectiva de camins de sortida.

Tony Judt, jueu secular d'avantpassats lituans i amb nom (Toni) destinat a honorar un familiar mort a Auschwitz, es proclama socialdemòcrata convençut, llunyà als postulats del nacionalisme restrictiu i obert a tot el que signifiqui un pas endavant en la construcció d'una societat més justa i igualitària. És en aquests paràmetres que blasma l'esquerra doctrinal, tancada en ferris supòsits inamovibles, i desconfia del liberalisme modern poc solidari, a la recerca d'una tercera via, difícil però possible, situada entre la socialdemocràcia i el liberalisme clàssic. En la plenitud de la seva vida com a historiador, ara fa cinc anys, Judt (Londres, 1948) publicava Postguerra, la millor i més documentada història crítica de la segona meitat del segle XX, des de la caiguda de l'Alemanya nazi fins a la invasió de l'Iraq, despullant la crònica de l'evolució del vell continent, d'est a oest, des de la desfeta conseqüència d'una brutal guerra inhumana fins a l'antesala de l'actual crisi econòmica. De fet, una llarga etapa que, sens dubte, té tots els components d'una postguerra.

L'any 2008 se li diagnostica una malaltia degenerativa en procés molt activat, que ell mateix descriu en el llibre de memòries. El temps s'escurça i li queden moltes coses per dir, totes aquelles que va pensant en nits d'insomni i que dicta als seus ajudants entre les dificultats d'un cos que no respon als impulsos del cervell. Amb fermesa, es plasma sobre paper el pensament d'un intel·lectual preocupat pel futur d'una humanitat que el sobreviurà i a la qual vol fer hereva dels seus raonaments. Ill fares the land i The memory chalet són el resultat que condensa el seu missatge. Judt havia dedicat gran part de la vida a reflexionar sobre la història política del segle XX; ara, vol denunciar el perill d'un món atrapat per una intensa crisi econòmica i social, on la societat del benestar ha esgotat les idees. Les polítiques restrictives imposen un munt de retallades a la cosa pública i desvetllen els desitjos exclusivistes del capitalisme més brutal. Per primera vegada a la història, diu Judt, la propera generació serà més pobra que l'anterior i els nostres fills tindran moltes més dificultats que nosaltres. Segur, la sanitat, l'educació i les pensions, grans èxits de la societat del benestar, poden entrar, si no hi han entrat ja, en un període de dificultats i restrenyiment. Temps de dificultats, quan s'imposa el malestar i el món no sap com sortir-se'n.

Molts exemples demostren que la desigualtat cada vegada és més pronunciada, des dels recursos més primaris fins als més globalitzats. Aquí tenim el problema principal que cal afrontar des d'una visió progressista. La quotidianitat demostra que és en un àmbit d'equilibri social on la gent és més feliç i s'escurcen les tensions entre la ciutadania. Judt deixa escrit que l'egoisme és incòmode fins i tot per als egoistes i que la fraternitat és imprescindible per fer un pas endavant. L'historiador no és pessimista, quan la batalla de les idees es fa present; ara cal mirar el món des d'una posició crítica, avaluar allò que no funciona i actuar segons aquests coneixements. “Fins ara –escriu Judt– els filòsofs només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo”.

Amb plena independència política i confessada confiança en la socialdemocràcia, des del rigor i el compromís, Tony Judt aposta per una història total, de la qual no es pot renunciar al passat i no es pot oblidar el futur. Mentre esperava l'arribada de la mort, ell no vol dimitir de l'esperança en una nova era, quan tres dècades d'egoisme quedaran enrere i unes noves condicions de vida, més igualitàries, imposaran el seu criteri. Talment, un testament essencial.