Articles

UT/UDA

Adriana

No entenc el teu joc, Adriana A.G. Ja resulta prou estranya la juguesca de sexe i morbositat amb què sembla que va començar el teu serial. Et fas passar per prostituta, te'n vas amb els clients i després ho expliques al teu manso. Bé, s'han vist coses pitjors al món, però realment cal estar avorrit. El que ja passa de mida és que se't trenqui el condó, dius, i aleshores denunciïs una violació. Caram, tots ho sabem perfectament; quan es rebenta la goma, el primer que fem és inventar una agressió sexual.


A continuació, Roma s'alça en flames; l'alcalde surt amb declaracions enceses, es mobilitzen els col·lectius de dones a favor teu, l'ambaixada espanyola et presta assistència legal i psicològica, i l'oposició d'esquerra i els diaris criden per l'augment de la inseguretat. I jo em pregunto, Adriana, tu on eres tot aquest temps? Què pensaves, què planejaves, què deies? Per què vas deixar que la pilota es fes grossa? Que potser volies contribuir a l'atrotinada fama d'Olot amb un altre sac de misèries humanes?

Hi ha revolucions i avalots que han començat amb anècdotes, és veritat. Però avui en dia, de seguida es pot saber la font, els detalls policials i tot plegat. Adriana, com et podies pensar que llençaries un misto i no hi hauria foc? O que no en sortiries socarrada? I ja deixant de banda el teu curiós capteniment, com pot ser que amb un misto tan menut es pugui arribar a encendre tota una societat? Això vol dir que, a part de tu com a piròmana, hi ha un munt de gent que té set de foguera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.