Desigualtat

La manipulació, entesa com el fet de presentar la realitat agafant només la part que interessa a qui emet el missatge per induir a un comportament o a un pensament determinat, és una eina utilitzada amb freqüència per aconseguir determinats objectius. En diferents àmbits, en incomptables ocasions i amb diversos graus d'intensitat hem assistit, ens han explicat o hem patit situacions on s'ha fet present, sigui de manera més subtil, altres de forma més barroera, en la versió elegant o en la més visceral. Però perquè el manipulador arribi a aconseguir el seu objectiu fa falta un altre protagonista: la víctima de la manipulació. Un cop els tenim tots dos sobre l'escenari, surten a escena els diferents factors que decantaran la balança en favor dels qui emeten el missatge o dels qui el reben. Entre ells hi podem trobar el nivell de coneixements, l'experiència, la personalitat, la seguretat, el carisma, la indefensió social o econòmica, etcètera. Atenent els desequilibris en tots aquestes aspectes, hi ha vegades que la confrontació és desigual. És el cas, per exemple, de quan qui vol fer veure'ns les coses d'una determinada manera, parcial i esbiaixada, té altaveus molt potents, contra els quals és difícil competir amb les cordes vocals nues. Davant d'aquest panorama és quan prenen un caire molt preocupant les xifres que tot sovint ens recorden a quin nivell està instal·lat el fracàs escolar i la incapacitat que té la nostra societat per encaixar dintre el sistema els millors formats en el lloc que els pertocaria. Perquè si aquests últims marxen o claudiquen i els primers, per manca de coneixements, no poden detectar manipulacions, ja coneixerem el guanyador abans de començar.