Frivolitat i violació
Precisament el 8 de març els diaris duien dues notícies que afecten la condició femenina: era el dia de la dona treballadora –feminisme, reivindicació, participació, respecte...–, i era el dia que s'esbotzava la notícia de la falsa violació de la noia olotina, afer pel cap baix frívol, però particularment negatiu pel que fa a la lluita de dones i homes contra la violència sexual. No hem de dir res –no n'hem de fer res– de qui juga a fer de puta fins al coit; tampoc de qui troba gust que hi jugui la seva parella; ni tan sols considerarem els efectes negatius que l'episodi pot causar a la vila eterna. Només posem en relleu el flac favor que la jove de la Garrotxa, amb la falsa i irresponsable acusació d'haver estat violada, ha fet a les dones en general. Perquè cert és que hi ha violacions brutals, condemnables sense pal·liatius; però també ho és que es produeixen moltes situacions ambigües en què es fa molt difícil concretar en quin punt la diguem-ne activitat sexual deixa de ser consentida i comença a ser refusada, i que deu haver provocat –alguna dona se n'ha aprofitat– la condemna injusta d'algun home –i també alguna violació judicialment no atesa. Vaja: quan encara és prou vigent el tòpic “quan una dona diu no de fet vol dir sí”, etcètera, particularment una universitària no hauria de contribuir a sembrar (més) confusió sobre aquest aspecte tan delicat de les relacions entre homes i dones.
