Josep Valls

Josep Pla era un escèptic. «Si vostè està interes­sat en les coses hiperbòliques, tracti de ser feliç. Si és més enra­o­nat, tracti de viure, que ja és prou difícil», va acon­se­llar a Josep Valls (Sant Feliu de Palle­rols, 1944). Des del 1973 fins a la mort, el 1981, Pla va freqüentar el Motel Empordà de Figue­res, on Valls tre­ba­llava d'admi­nis­tra­dor. Per indi­cació del fun­da­dor de la casa, Josep Mer­ca­der, Valls s'asseia a men­jar amb Pla cada vegada que el pro­sista de Pala­fru­gell els visi­tava. Entu­si­as­mats en con­ver­ses ina­ca­ba­bles, Pla i Valls van com­par­tir molts àpats. Sem­pre a la mateixa taula del res­tau­rant: la 26.

Qui sap si intuint que tin­drien un caràcter pre­mo­ni­tori mol­tes con­fes­si­ons que li con­fi­ava Pla, Valls, després d'haver men­jat amb l'escrip­tor, ano­tava amb paciència i pul­cri­tud de notari tot el que li havia dit. «La seva paraula, tant l'escrita com l'oral, tenia gai­rebé sem­pre un gran valor lite­rari. La lec­tura i la con­versa, alter­na­des gai­rebé a diari, m'arri­ba­ven a mera­ve­llar. El Pla que jo vaig conèixer par­lava tal com escri­via i escri­via tal com par­lava», recorda Valls.

Per Sant Jordi es com­pli­ran trenta anys de la mort de Pla. Una de les millors mane­res de com­pro­var fins a quin punt Pla ens ajuda a refle­xi­o­nar sobre el pre­sent és lle­gir Josep Pla oral, el lli­bre que acaba de publi­car Acon­tra­vent. Valls hi recull 183 visi­ons de la vida, la gent, ell mateix, la lite­ra­tura, l'art, el men­jar, el país, el viatge, la religió i la política que va sen­tir de la veu de Pla.

Sem­bla que Pla ens espia des de Josep Pla oral: «No sé pas si ens en sor­ti­rem. Abans em pen­sava que en aquest país tot estava per fer. Ara veig que no hi ha res a fer» o «Els cata­lans no sabem gover­nar perquè no hem tin­gut mai l'ocasió de prac­ti­car això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec» o «És colos­sal! En aquest país cada dia hi ha més gent que es queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les car­re­te­res, cada dia es men­gen coses més dolen­tes, cada dia tot­hom s'entén menys. Però quan un pre­gunta com va tot, tot­hom con­testa inva­ri­a­ble­ment: Anar fent!»

Sem­pre irre­me­ia­ble­ment escèptic, Pla, com un ora­cle a qui no podem dei­xar d'escol­tar, ens alerta de tots els mirat­ges, començant pel de l'amor: «Això que en diuen amor pot con­ver­tir una pas­to­reta en una reina. Però un cop eva­po­rat l'encant sen­sual, que és pas­sat­ger per ell mateix, el rei enge­garà la pas­to­reta a fer punye­tes.»