Opinió

LA COLUMNA

Bi... bli... què?

Facul­tat de Lle­tres. Un moment imprecís dels anys setanta. Davant la cara de sòmines que posen els estu­di­ants en sen­tir par­lar del Cisma d'Occi­dent, el pro­fes­sor demana si no en saben res. Un, que com a mínim n'ha sen­tit tocar cam­pa­nes, amo­lla inso­lent que les coses de cape­llans no els van... (!).

La mateixa facul­tat. Temps actu­als. Un alumne pre­gunta si el lli­bre aquest que es diu la Bíblia es pot tro­bar a la bibli­o­teca... A la res­posta de la pro­fes­sora en els ter­mes fàcil­ment ima­gi­na­bles, el noi replica que, com que ell, de missa, no n'és gaire... (!).

Aquí, i arreu d'Europa, i en dife­rents oca­si­ons: en ense­nyar-los el mes­tre una repre­sen­tació plàstica de la Santíssima Tri­ni­tat, un dels infants comenta estra­nyat que què hi fa aquell colom allí dalt al mig... (!).

Això per no par­lar, en un sen­tit opo­sat, per bé que des d'una ignorància igual­ment supina, de la denúncia for­mal pre­sen­tada con­tra idèntica pro­fes­sora per haver gosat afir­mar que, la Bíblia, forma part de la millor lite­ra­tura de ciència-ficció de tots els temps.

Així pinta el pati, ja des de fa mol­tes dècades, del no conei­xe­ment, o del des­co­nei­xe­ment, o de l'anti­co­nei­xe­ment, refe­ri­ble a la que, en parau­les de Gom­brich, ha cons­tituït durant pràcti­ca­ment dos mil·len­nis la prin­ci­pal font de metàfores de la nos­tra tra­dició occi­den­tal.

Llui­tar con­tra l'ampu­tació i la defor­mació d'aquest lle­gat històric cab­dal és tant deure de cre­ients com de no cre­ients, de gent de la crosta com de gent agnòstica, de beia­tus com d'ate­ius. Ave­nir-nos-en per con­tra a la pèrdua és regre­dir a la bàrba­rie, a l'oblit, al no-res.

Avui es pre­senta i surt a la venda una edició inter­con­fes­si­o­nal, asse­qui­ble en tots sen­tits, de la Bíblia. Ben­vin­guda sigui. (Re)lle­gir-la enfor­tirà la fe de qui en tin­gui, aug­men­tarà la capa­ci­tat de com­prensió de qui no, farà tant els uns com els altres més savis. Tots, en defi­ni­tiva, més capaços de reconèixer-se, des de la con­fes­si­o­na­li­tat o des de la laïcitat, en una iden­ti­tat cul­tu­ral comuna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.