‘A butxacades'
Aquest és el títol d'un no gens vulgar llibre de relats, de Joan Todó, nascut el 1977 a la Sènia. I editat per LaBreu Edicions. Els responsables de la gesta són, entre d'altres, Ester Andorrà, Miquel Adam i Marc Romera. Me l'he empassat pocs dies després d'haver lliurat al missatger el paquet d'originals d'un bon concurs literari, del qual sóc jurat: no ha estat fàcil pair quaranta originals en prosa, amb moltes novel·les i amb molts reculls de contes. Com que fa anys que m'entabanen per exercir de membre de jurat literari –deuen pensar: és l'única garantia que no es presentarà a tal o qual premi!–, acabava de decidir que ja he pagat el peatge d'aquesta sempre pesada feina de jutge... sense un codi penal literari que et permeti aplicar sentències exemplars contra moltes persones, generalment colgades sota un pseudònim, potser per evitar que les detinguin, que escriuen i escriuen i escriuen, diarreicament. Consti, en tot cas, que, com a membre tants anys de jurats de premis literaris, també he de fer autocrítica i dir, a l'hora de les absoltes: “No hi ha ningú tan poruc, en el nostre ram, com els jurats que, per por que ens critiquin, premiem textos acabadets, escrits amb decòrum, sense estridències... i insuportablement vulgars'. (Resposta en off': “queda-t'hi, a Madrid. Mai no t'hem trobat a faltar: ens feies nosa!”)
En tot cas, l'exemple de LaBreu Edicions em permet fer l'elogi de moltes editorials petites del panorama del llibre en català. T'encomanen aires nous, propostes extraplanetàries, coratge de qui gosa traduir autors de venda limitada, amb apostes, que no mereixerien cap suport bancari, a favor de signatures massa poc conegudes. Perquè he viscut des de dins tot aquest món, goso afirmar que és d'aquestes editorials d'on ha nascut el corpus de la nostra literatura, ben sòlida a fe. Com que la llunyania em concedeix una certa impunitat, a estones penso que hauria d'assajar aquest esbós d' història que ens revelaria qui ha estat qui en la creació d'una biblioteca catalana ideal –no dic allò de la collonada del cànon d'un tal Mr. Bloom– dels segles XX i XXI.
Acabo: el llibre de Joan Todó obre espais, expressions locals, nivells de llenguatge, figures de ficció no gens irreals i sensibilitats, com ho va fer, al seu temps. l'enyoradíssim Jesús Moncada. O Maria Barbal. O Pep Coll. O Maria Antònia Oliver. O Ferran Torrent. O Emili Teixidor. O Josep Lozano. O Gabriel Janer Manila. O Ramon Comas i Maduell.
