Contrarestar els efectes de l'estupidesa

D'un dia per un altre et veus al mirall, t'ado­nes que han pas­sat els anys, però els mit­jans de comu­ni­cació et por­ten la contrària. Quan era un nano només hi havia una cadena de tele­visió, però expli­cava més o menys les matei­xes coses: guer­res espe­cu­la­ti­ves per objec­tius estratègics i tota una sèrie de rei­te­ra­ci­ons, que em sem­bla que, més o menys, resul­ten idènti­ques a les dels ini­cis de la civi­lit­zació des de les epo­pe­ies clàssi­ques. No insis­tiré en els efec­tes posi­tius/nocius de la CIA, en el pate­tisme d'Obama i en els tite­lles euro­peus per no avor­rir-vos. Fa dies que els noti­ci­a­ris tele­vi­sius i els dia­ris en van plens.

Pot­ser ens caldrà des­in­to­xi­car-nos i bus­car rutes alter­na­ti­ves, que no són difícils de tro­bar si un té una sen­si­bi­li­tat mínima i la paciència ja a ves­sar. Les lli­bre­ries són un bon antídot a l'estu­pi­desa i us reco­mano una excursió per veure l'alt nivell d'algu­nes de les nove­tats que ens arri­ben de cara a Sant Jordi. Un és l'assaig El futur del capi­ta­lisme, sig­nat pel pre­si­dent de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, Sal­va­dor Giner. Per als que ens hem dedi­cat al peri­o­disme, a la soci­o­lo­gia i a les ciències soci­als, Giner és un mite perquè va sig­nar La soci­o­lo­gia, un manual que s'estu­dia des d'un molt llunyà 1969 quan els Beat­les eren vius i toca­ven junts. En el nou lli­bre, Giner es pre­gunta qui­nes seran les con­seqüències de la situ­ació econòmica d'avui, amb la pros­pe­ri­tat amenaçada, l'atur des­fer­mat, el setge al benes­tar públic, la misèria pròpia o ali­ena, els con­flic­tes bèl·lics estre­ta­ment vin­cu­lats a cau­ses econòmiques, els per­ju­di­cis morals o anímics d'una feina o un mer­cat lli­gats a l'ordre o al desor­dre capi­ta­lista, l'exhau­ri­ment del medi ambi­ent, les il·lusi­ons per­du­des...

Lle­geixo els lli­bres Giner des de la joven­tut. Era un dels lli­ber­ta­ris de Ruedo Ibérico que s'inter­ro­ga­ven sobre la rea­li­tat hos­til del fran­quisme i sem­pre l'he vist com un pre­clar, que donava una reflexió mesu­rada i valenta sobre els enig­mes de la rea­li­tat. L'huma­nisme que desprèn és lec­tura ideal per a la pri­ma­vera.