L'obligació de ser honrat i, a més, de semblar-ho

El pre­si­dent valencià, Fran­cisco Camps, va decla­rar ahir davant el jutge en qua­li­tat d'impu­tat en el cas Gürtel, en què s'inves­tiga una pre­sumpta trama de cor­rupció del Par­tit Popu­lar. A Camps se l'acusa d'haver-se gas­tat poc més de 12.000 euros en uns ves­tits que es van fac­tu­rar a una com­pa­nyia adju­di­catària d'un con­tracte mili­o­nari de l'admi­nis­tració valen­ci­ana. Una acu­sació un pèl sur­re­a­lista, pot­ser perquè sem­bla un sub­orn molt barat. Camps ha aban­do­nat el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de la Comu­ni­tat Valen­ci­ana sense que se li hagi apli­cat cap mesura cau­te­lar però con­ti­nua impu­tat. El PP ho ha pre­sen­tat com una prova irre­fu­ta­ble de la innocència de Camps. De fet, des que es va des­ta­par el cas, el par­tit ha defen­sat amb totes les armes Fran­cisco Camps, mal­grat que altres impu­tats en el cas els han suspès cau­te­lar­ment de militància i els han obli­gat a dei­xar els càrrecs públics. No han fet el mateix amb ell per dos motius: pri­mer, perquè seria una victòria per als soci­a­lis­tes que caigués un càrrec públic del pes de Camps i, en segon lloc, perquè el pre­si­dent valencià és un dels homes de Rajoy, i tal com estan les coses a l'inte­rior del par­tit con­ser­va­dor, Rajoy neces­sita tots els ali­ats dis­po­ni­bles per resis­tir la pressió azna­rista. No li ha impor­tat gaire al PP que aquesta acti­tud sigui una evi­dent manca de coherència res­pecte del seu dis­curs. Si fos­sin con­seqüents, Camps faria dies que hau­ria dimi­tit; per con­tra, cada dia aug­menta més la claca de per­so­nat­ges relle­vants de la política con­ser­va­dora que li fan cos­tat. S'obli­den que a més de ser hon­rat tot càrrec públic té l'obli­gació de sem­blar-ho, i a hores d'ara la cre­di­bi­li­tat política de Camps està seri­o­sa­ment tocada.