Articles

Els mercats i les caixes

Els mercats no entenen un sistema que destina part dels guanys a obra social

Els mer­cats inter­na­ci­o­nals volen bancs, no pas cai­xes d'estalvi. Aquest pot ser el resum de la crisi del model català i espa­nyol de cai­xes. Poden enten­dre les cai­xes si hi ha una enti­tat pública al dar­rere que les garan­teix, com és el cas de les ale­ma­nyes, però si són pri­va­des han de treure matrícula d'honor –com és el cas de la Caixa d'Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona– per tal que accep­tin la seva presència.

Els mer­cats no con­si­de­ren asse­nyat que una empresa pri­vada vul­gui des­ti­nar una part dels seus bene­fi­cis a fer obra social, en bene­fici de la comu­ni­tat en què tre­ba­lla i de què pro­ce­dei­xen els guanys. Els mer­cats poden enten­dre que Bill Gates, el pro­mo­tor de Micro­soft, des­tini uns quants cen­te­nars de mili­ons de dòlars que li sobren a acti­vi­tats huma­nitàries a l'Àfrica, com també enten­drien que els volgués llençar. Però no com­pre­nen que es tre­ba­lla amb l'objec­tiu de crear ocu­pació i gene­rar un bene­fici que es des­tina a aten­dre els més mar­gi­nats, a inves­ti­gació mèdica o a una obra cul­tu­ral.

Aquesta acti­tud de menys­te­ni­ment dels mer­cats amb relació a les cai­xes coin­ci­deix, en el temps, quan ells han donat mos­tres sobra­des d'irra­ci­o­na­li­tat i de poc seny. Van ser els mer­cats els que van donar suport, any dar­rere any, a la bom­bo­lla immo­biliària, aquí i als Estats Units. Són els mer­cats els que ens ense­nyen com arri­ben a ser d'inco­he­rents les cotit­za­ci­ons de borsa, que pugen i bai­xen sense atu­ra­dor, ni cri­teri, mogu­des per uns rumors que es fan i es des­fan. En el segon semes­tre del 2008, quan començà la crisi econòmica, el govern de la majo­ria d'estats desen­vo­lu­pats es va veure obli­gat a naci­o­na­lit­zar tem­po­ral­ment el seu sis­tema finan­cer, per culpa d'un mer­cat embo­git.

És clar que, al dar­rere, hi ha un col·lec­tiu for­mat per uns pocs milers de per­so­nes que gua­nyen molts diners com a asses­sors de patri­mo­nis, com a gerents de plans de pen­si­ons i de fons de valors. I al dar­rere d'aquest col·lec­tiu de ges­tors, hi ha milers i milers d'inver­sors que pres­si­o­nen els ges­tors perquè obtin­guin més ren­di­bi­li­tat.

Entre aquests inver­sors, segur que n'hi tro­baríem d'aquells que dema­nen amb insistència que es man­tin­gui el model de cai­xes i es cas­ti­gui el capi­ta­lisme sal­vatge. En resum: és la nos­tra soci­e­tat civil la que crea les eines que fan fun­ci­o­nar els mer­cats i no en podrem nor­ma­lit­zar el com­por­ta­ment sense que abans hàgim introduït els ele­ments –els valors– que impe­dei­xin la cul­tura de la cobdícia, l'esva­lo­ta­ment dels inver­sors.

Si ens acos­tu­mem a pen­sar a mitjà i llarg ter­mini i no en el bene­fici imme­diat –com deia Eugènia Bieto, direc­tora d'Esade, a l'Ate­neu Bar­ce­lonès–, pot­ser acon­se­guiríem que també ho fes­sin els ges­tors dels grans patri­mo­nis, que influ­ei­xen en els mer­cats. És com­pa­ti­ble fer bene­fi­cis amb una estratègia a mitjà ter­mini, en el marc d'una caixa d'estal­vis pri­vada que es pro­posa tre­ba­llar pel per­so­nal, pels impo­si­tors i per la comu­ni­tat que ser­veix. Tenir bon­dat és com­pa­ti­ble amb gua­nyar diners, així com al mal­dat és com­pa­ti­ble amb l'estu­pi­desa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.