Salut hi hagi, que si no...

S'impo­sen les reta­lla­des a tota l'admi­nis­tració, inclosa la sani­tat pública, que repre­senta el 30% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat. Això vol dir que l'atenció a la nos­tra salut se'n res­sen­tirà, per més retòrica pal·lia­tiva que gasti el govern. Si no fos així, ens hauríem de pre­gun­tar en què gas­ta­ven la diferència entre la xifra ante­rior i l'actual: en roses de Sant Jordi, en lots de Nadal? Mai no es pot des­car­tar que una gestió millor per­meti gas­tar una mica menys, però si hi ha un estalvi sig­ni­fi­ca­tiu serà perquè les pres­ta­ci­ons dis­mi­nu­ei­xen.

S'entén que Tom Sharpe trobi “molt sor­pre­nents i pre­o­cu­pants” aques­tes reta­lla­des que posen en perill la qua­li­tat de la medi­cina cata­lana. Mai un autor de novel·les humorísti­ques no havia par­lat tan seri­o­sa­ment, ni mai un govern que diu poder reta­llar ser­veis sense que això afecti els usu­a­ris no havia par­lat amb tanta fri­vo­li­tat. Quan un gover­nant es veu obli­gat a dema­nar sang, suor i llàgri­mes als seus com­pa­tri­o­tes, el pri­mer que ha de fer és reconèixer clara­ment que està en joc la super­vivència naci­o­nal. Avui dia que les guer­res se'n diuen mis­si­ons huma­nitàries i s'espera que els nazis impul­sin refor­mes democràtiques, hem adqui­rit el vici d'emmas­ca­rar la rea­li­tat. El con­tracte social vigent se n'ha anat a can Pis­traus, però no es pot dir. Con­ti­nu­a­rem pagant, i per un o altre pro­ce­di­ment paga­rem més, a canvi d'uns ser­veis que van a menys, però ens volen fer creure que és culpa d'ali­e­nes instàncies malig­nes ja que aquí tot­hom és inno­cent. Comen­cem a viure més mala­ment, però ens diuen que és perquè vivíem per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats. I hem per­dut gai­rebé tota espe­rança, però com si res: ens dis­trau­ran par­lant del canvi climàtic o la inde­pendència o qui sap què.