Comunicant

Que un govern comu­ni­qui bé és essen­cial, com ho és per a qual­se­vol ins­ti­tució, empresa, enti­tat o per­sona amb certa pro­jecció. No només perquè vivim en l'era de la comu­ni­cació, de la infor­mació imme­di­ata, sinó perquè el man­dat de la sobi­ra­nia naci­o­nal mereix ser fis­ca­lit­zat amb un feed-back honest i per­ma­nent. No és pel bé del govern, sinó per justícia democràtica: el govern ha de comu­ni­car bé i els par­tits també han de ser clars en les seves expo­si­ci­ons ideològiques o de gestió. El malentès passa molt ràpida­ment a tenir la imatge d'engany.

No sem­pre que hi ha pro­ble­mes entre un govern i la població vol dir que hi hagi mala comu­ni­cació: en aquesta excusa s'escu­dava el recent govern tri­par­tit i amb aquest argu­ment (encara no hi ha hagut prou temps per veri­fi­car-ne l'auten­ti­ci­tat) es refu­gia CiU per a expli­car la mala recepció de la política de reta­lla­des “sal­vat­ges” o sim­ple­ment sil­ves­tres.

En pri­mer lloc cal dir que quan hi ha un pro­blema de comu­ni­cació, pot ser culpa de qui comu­nica o pot ser culpa del con­tin­gut (massa com­plex) del que es comu­nica o pot ser culpa de qui no escolta bé. O de qui passa mala­ment el mis­satge. Tant se val: els errors o desa­jus­tos de comu­ni­cació no poden ser cor­tina per a ocul­tar un pro­blema que podria ser, de vega­des, més greu. I és que el govern no esti­gui fent prou bé la seva feina.

Els pro­pers mesos veu­rem si és que no hem sabut enten­dre el govern, o si el govern no s'ha sabut expli­car, o si el que passa és que s'han pres deci­si­ons pre­ci­pi­ta­des o errònies. Es comença a intuir que en les reta­lla­des de Mas podria con­ve­nir cirur­gia més pre­cisa, més mil·limètrica, i no tanta ampu­tació d'urgència.

Però insis­teixo que és aviat per a veure-ho, perquè el que també s'intu­eix és que teníem un sec­tor públic no sem­pre finançat de forma raci­o­nal. Pri­mer pel mal finançament de Cata­lu­nya, avui ja insu­por­ta­ble, però després perquè segu­ra­ment hem abu­sat o malin­ter­pre­tat els límits de l'estat del benes­tar. Aquest és el tipus de res­posta que espe­rem quan pre­gun­tem al govern què està pas­sant. I no pas que se'ns digui “ara el govern comu­nica”.