El Molt Honorable no hi és

El Par­la­ment debat la pro­posta de decla­ració d'inde­pendència i el pre­si­dent Artur Mas no hi és. El Molt Hono­ra­ble i el seus deuen pen­sar que la lli­ber­tat del país no es mereix un fora­det a l'agenda: ama­gar-se ha esde­vin­gut la rutina dels millors. Visito la cam­bra i el pano­rama és tre­men­da­ment dece­be­dor. Després de la valen­tia mos­trada pels bar­ce­lo­nins a la con­sulta, sobta veure un Par­la­ment embo­tit de dipu­tats gro­llers incapaços de guar­dar silenci i ordir un dis­curs dige­ri­ble. Toni Stru­bell parla pri­mer i defensa la llei amb una forta con­vicció no exempta d'aquell recurs tan nos­trat de refe­rir-se a la inde­pendència com “un somni com­par­tit per gent que va des de la Penya de Sevi­lla­nes de Sils als milers de volun­ta­ris de 60 països dife­rents que han tre­ba­llat en les con­sul­tes”. Curiós tic patri: quan hom treu pit sem­pre cal apel·lar al folk­lore espa­nyol per no ofen­dre ningú, i olé. Però el cas de Stru­bell és una minúcia com­pa­rat amb l'oratòria d'aquesta tro­ba­lla ano­me­nada María Lla­nos de Luna. Que­den adver­tits: segons la dipu­tada del PP, la inde­pendència ens por­tarà a la misèria econòmica, eixi­rem del sis­tema mone­tari euro­peu i –de ben segur– ja no podrem veure els films de Gra­cita Mora­les, en què ella mateixa podria des­ta­car com a secundària de luxe. Per la resta, sense nove­tats: Albert Rivera segueix equi­pa­rant lega­li­tat (a saber, Cons­ti­tució espa­nyola) a justícia perquè el pobre nano ha obli­dat el segle XVII filosòfic i no deu lle­gir notícies d'Itàlia i el seu esperpèntic pre­si­dent, un altre gran lega­lista. És depri­ment veure com el dema­gog Rivera és cal­cat per Mont­ser­rat Tura en la seva ardida defensa de la Cons­ti­tució, per la qual –segons diu– “van morir molts cata­lans”. I qui els va pelar, Montse? I per què? Del por­tant­veu de CiU només cal dir que amb els anys podrà arri­bar a ser un bon bidell de la casa. Només Laporta és capaç de fer enver­me­llir un grup naci­o­na­lista que viatja a con­tra­cor dels seus matei­xos votants. Quin debat més trist! El país ini­cia el procés d'inde­pendència, demana líders valents i se'l com­pensa amb aquest tea­tre pro­to­col·lari. Quan es parla de lli­ber­tat al Par­la­ment el Molt Hono­ra­ble no hi és.