Pilota

Diguem que baixa un marcià i et veu a la Terra, rodona i temptadora. Et veu concretament en un camp de futbol, amb una vintena de terrícoles que et xuten amunt i avall. Diguem que se'n fa creus, però pensa: coi, si et maltracten tant, deu ser que no vals res. I aleshores el marcià et veu volar cap a la xarxa d'una porteria, i observa que es desferma la festa. Veu el públic que salta i balla, veu algun dels jugadors que et pren entre les mans, et besa i t'alça com si fossis el bé més preuat.

Diguem que el marcià no entén res, però s'arronsa d'espatlles i imagina: bé, deu ser una cosa d'aquelles dels humans, que són tan volcànics i tan aviat fan brams com s'adormen, i de seguida se n'obliden. I l'endemà l'alienígena veu que els de la Terra són tancats a casa mirant escenes del xou, i obren les pantalles dels ordinadors i et miren altre cop, i agafen diaris de paper i t'hi veuen, i totes les converses són sobre tu, pilota protagonista.

Diguem que en aquella hora precisa el marcià decideix que ja n'ha tingut ben bé prou i pren la resolució de tornar al seu Mart estimat de la infància, on les coses són raonables i comprensibles. Allà dalt, si algú s'avorreix, allarga l'antena, afina la trompeta verda i es posa a cantar o a parlar amb els seus veïns i amics. I tu, pilota, no empipes gaire, perquè si algú et clava una coça, surts volant cap a la muntanya més alta i ni el Casillas, ni el Mourinho, ni el mateix sant Messi, no poden fer res per aturar-la. Coses de la gravetat i del futbol.