Votaré Unitat

No els des­co­briré res si afirmo que aquesta cam­pa­nya muni­ci­pal bar­ce­lo­nina està essent una de les pit­jors de tota la democràcia. Als anys vui­tanta, Bar­ce­lona va ser l'epi­cen­tre de la vida cul­tu­ral espa­nyola i –durant les olimpíades– l'alcalde Mara­gall va tenir l'habi­li­tat d'ordir un relat que pre­nia la ciu­tat com a capi­tal esta­tal i de la Medi­terrània. Enguany –per molt que ens dol­gui– la nos­tra és una urbs sense ànima, que repel·leix la cre­a­ti­vi­tat, amb pro­ble­mes evi­dents de gestió i una res­tau­ració cara i ine­fi­ci­ent. En un moment tan cru­cial, i atès que les grans ciu­tats són allò que marca el pas de l'evo­lució espi­ri­tual dels països, esperàvem una cam­pa­nya on els alcal­da­bles pal­pes­sin els car­rers al mil·límetre. Calia espe­rar res­pos­tes con­cre­tes, no pas retòrica de fireta, sobre com es fre­na­ria la penosa inse­gu­re­tat al metro, com es pro­te­gi­ria el via­nant dels atacs de ciclis­tes mal­cri­ats i quin seria el futur d'infra­es­truc­tu­res cul­tu­rals impor­tantíssi­mes com ara l'Audi­tori o el Mer­cat de les Flors, per posar només algun exem­ple.

Però, de moment, només hem pogut veure un Trias quasi mut, poruc de per­dre la seva pole posi­tion, i un alcalde que es vol sal­var des de la des­es­pe­rança, cata­la­nit­zant política­ment els comi­cis i relli­gant tota qüestió a la cançoneta de les reta­lla­des: un alcalde que es veu tan mort que s'ha permès rega­lar-se un últim sopar menys­pre­ant el par­tit que el volia a la tomba abans d'hora. Dels que estan cen­trant les cam­pa­nyes a acu­sar els immi­grants d'escam­par malal­ties o d'un altre que pro­posa fer públic tot docu­ment del con­sis­tori (segu­re­tat inclosa) “perquè és com un patri­moni de tots”, doncs mirin, pels caràcters de què dis­poso, millor no par­lar-ne. Ser­vi­dor votarà Uni­tat per Bar­ce­lona: perquè admiro l'esforç que ha fet Jordi Por­ta­be­lla per uni­fi­car l'inde­pen­den­tisme, perquè té la ciu­tat ben apresa i no fa volar coloms. Por­ta­be­lla ha tro­bat suport òptim en Joan Laporta i Anna Arqué, ànima del feno­men par­ti­ci­pa­tiu més impor­tant dels nos­tres temps: la con­sulta del 10-A. Espero que els seus èxits indi­vi­du­als em retor­nin la ciu­tat que tant m'agrada esti­mar. De moment, a l'espera que torni, votaré Uni­tat.