Vida d'un ciclista

A mei­tat de febrer d'aquest any, Xavi Tondo va ser notícia per haver denun­ciat una xarxa de dis­tri­bució de pro­duc­tes dopants entre espor­tis­tes. Pel que se'n sap del cas, el ciclista de Valls va rebre un cor­reu electrònic en el qual li ofe­rien substàncies pro­hi­bi­des i el va reen­viar a la poli­cia, que va esti­rar el fil fins a des­mun­tar la xarxa que tra­fi­cava i dis­tribuïa tals substàncies. Xavi Tondo va fer un gest valent i honest amb el seu esport, el qual sem­pre va defen­sar net i lliure de sos­pi­tes. Quan un con­trol sor­presa el des­per­tava a les tan­tes de la mati­nada, no era dels que s'empi­pava, sinó que ho ente­nia com un pas neces­sari en la lluita per tor­nar el ciclisme al noble altar del qual ha anat caient escàndol rere escàndol. Una cosa és deba­tre si set ports de mun­ta­nya es fan amb un plat de pasta i una altra, bus­car l'alt ren­di­ment a través de còctels d'esti­mu­lants o de sang de boví. Una altra pre­o­cu­pació per­ma­nent del cor­re­dor esta­blert a Olot era aju­dar a millo­rar el nivell del ciclisme català, que tenia en ell un dels tres únics ciclis­tes pro­fes­si­o­nals i al qual la fata­li­tat ja va col­pe­jar fa cinc anys amb la mort del vila­noví Isaac Gálvez al velòdrom de Gant. En un altre velòdrom, el d'Horta, Tondo hi anava a rodar al cos­tat de joves ciclis­tes als quals acon­se­llava i enco­ma­nava il·lusió. En el ciclisme, com en tots els mons, hi ha dos grans tipus de per­so­nes: els que ho donen tot al ser­vei de la causa comuna i els que ho fan tot perquè la causa comuna els ser­veixi a ells. Xavi Tondo ha vis­cut sent dels pri­mers i pot­ser per això li havia cos­tat tant tro­bar el lloc que real­ment es merei­xia en aquest món, el de la bici­cleta o qual­se­vol altre, on el trepa és admi­rat i l'admi­ra­ble de debò viu arra­co­nat. No sor­tirà als pal­ma­re­sos de gua­nya­dors que tants cops con­fo­nem amb la història, però la seva ha estat una vida de gran ciclista. Ha esti­mat el seu esport i ho ha demos­trat amb fets. Ser­vint-lo i no ser­vint-se'n.