Articles

Negre sobre blanc

Un dels trend topics més emprats dar­re­ra­ment en nom­bro­sos arti­cles que he pogut lle­gir en la premsa diària és que “cal par­lar d'immi­gració”. Afir­men, els que així argu­men­ten, que la pro­gres­siva ascensió de par­tits amb un ide­ari xenòfob es deu al seu dis­curs polític. En canvi, al meu enten­dre, els actors polítics que defen­sen posi­ci­ons raci­als faci­li­ten l'expressió d'un sen­ti­ment con­trari a l'alte­ri­tat, però, i aquí rau el des­a­cord, amb inde­pendència del seu dis­curs. Ras i curt: el dis­curs vol ser l'empara d'una ràbia prèvia que s'expressa per mitjà del vot.

Per tant, el que real­ment importa és tenir on aga­far-se a l'hora de mani­fes­tar una emoció. Cal, doncs, un dis­curs teòric que jus­ti­fi­qui l'absència de raó. No hi fa res si es tracta de roma­ne­sos o afri­cans: la qüestió té a veure amb la fona­men­tació de la por atàvica diri­gida de manera indis­cri­mi­nada cap a la diferència. Hi ha qui pensa que s'ha de par­lar d'això i estu­diar pro­pos­tes. A fe que cal fer-ho, dei­xant clar que un dels objec­tes d'estudi hem de ser nosal­tres, en el benentès que, en aquest cas, faig referència a la població nadiua –terme ben difús, atès que avui hi ha milers i milers de nois i noies que ja han nas­cut al nos­tre país, cata­lans de ple dret, fills de la deno­mi­nada “nova immi­gració”.

Perquè, posats a par­lar, quan dei­xes de ser un immi­grant? Quan tens el permís de residència? Quan obtens la naci­o­na­li­tat? Quan par­les l'idi­oma del país? Quan han pas­sat deu anys? Quan t'inte­gres en una colla cas­te­llera? O pot­ser mai, ja que el teu color de pell sem­pre et dela­tarà i tant se val que hagis nat al país, perquè en el fons el pre­ju­dici –des­proveït de raó– pot més que la con­si­de­ració raci­o­nal de l'Ésser –aque­lla noció tan kan­ti­ana– com a única mesura vàlida? En aquest sen­tit, cal tenir en compte les acti­tuds dis­cri­mi­natòries que els fills adop­tats, cata­lans de ple dret, patei­xen cada cop més sovint per motius raci­als.

Par­lem, doncs, d'immi­gració. Però juguem-hi tots i siguem així mateix part activa del debat. Par­lem, per exem­ple, d'inte­gració. Sobre aquest punt hi ha qui opina que l'immi­grant no s'inte­gra. Dit així, però, en línies gene­rals, això no ens diu abso­lu­ta­ment res. Sense obli­dar que qui s'expressa tan fol­ga­da­ment oblida el paper de la soci­e­tat d'aco­llida. Abans, però, què repre­senta inte­grar-se? Quina és la mesura objec­tiva que qua­li­fica el grau d'inte­gració real? En qual­se­vol cas, cada dia observo casos d'inte­gració, ja sigui aquesta idiomàtica, social o labo­ral. I és que pot­ser s'ana­lit­zen en excés deter­mi­nats fenòmens polítics en detri­ment de la ingent tasca silen­ci­osa d'aquells que tre­ba­llen amb el ferm propòsit d'inte­grar-se. I tan­ma­teix, cal adver­tir que la plena inte­gració és un fet inter­ge­ne­ra­ci­o­nal i que mai no s'esdevé imme­di­a­ta­ment? Que el procés és en si mateix un repte i no només un pro­blema?

D'altra banda, si par­lem d'immi­gració hau­rem de trac­tar de la llei d'estran­ge­ria. I d'aquells arti­cles –7, 8, 11, 16-19– que entre d'altres con­cul­quen sense embuts la Decla­ració Uni­ver­sal de Drets Humans –en els seus arti­cles 1, 16, 20, 21 i 23– ja que, lla­vors, en par­lar de drets i deu­res ho estem fent des de la asi­me­tria, en tant que per a l'immi­grant sense regu­la­rit­zar els drets cos­ten més que els deu­res, cosa que difi­culta llur inte­gració, alhora que viola l'arti­cle 29 de la mateixa Decla­ració Uni­ver­sal, que diu: “Tota per­sona té dret a uns deu­res envers la comu­ni­tat...”, des de la com­prensió que els drets desem­bo­quen en deu­res i això és, pre­ci­sa­ment, el que ens fa política­ment lliu­res.

Par­lem, sí, d'immi­gració. Però entrem de ple al cor mateix de la dis­puta. I fem com Simone Weil, qui deixà l'acti­vi­tat docent per entrar a tre­ba­llar a la fàbrica i així poder conèixer de pri­mera mà l'opressió de la classe obrera; hem de bai­xar a la fàbrica i tre­ba­llar braç a braç amb l'immi­grant explo­tat: tan sols així podrem par­lar amb conei­xe­ment de causa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.