Campanofòbia

Així que arriba aquesta època de l'any es fa evi­dent, per enèsima vegada, que certs epi­so­dis històrics que hom ten­deix a situar en temps remots i peri­cli­tats, no han dei­xat de fet mai –amb els alts i bai­xos de rigor– de pro­duir-se. Només que ara es mani­fes­ten de manera ben altra.

Les ano­me­na­des inva­si­ons bàrba­res (o Völkerwan­de­run­gen, tot depèn de la pers­pec­tiva) no són doncs cosa exclu­siva dels segles aquells de les aca­ba­lles de l'imperi romà. També avui hi ha hor­des, tant de gui­ris sep­ten­tri­o­nals com de fauna autòctona, que es mouen fora del medi ambi­en­tal que els és propi durant mesos o de la major part de la set­mana.

Hor­des major­ment fri­so­ses d'eva­dir-se d'aquell com, alhora, inca­pa­ces de renun­ciar –mal fos només durant el lleure i per pura curi­o­si­tat– als hàbits domèstics més arre­lats. De manera que el país s'omple de beve­dors de bir­res d'aque­lles seves hiperbòries lati­tuds (com si no n'hi hagués de prou bones d'aquí). O de pixa­pins dele­ro­sos de viure en el món rural com si fos­sin enmig de l'Eixam­ple.

Aquesta ina­dap­tació abso­luta, que bé podríem con­si­de­rar com una vari­e­tat de l'alte­rofòbia (d'odi ins­tin­tiu envers tot allò iden­ti­fi­cat amb l'altre), s'ha sal­dat dar­re­ra­ment (vegeu aquest diari del dia 9) en un epi­sodi peno­set: tot un TSJC donant la raó a un noble tro­nat perquè, en el poble on senyo­reja el seu cas­tell ara recon­ver­tit en hos­tal, hi dei­xin de sonar les cam­pa­nes. Les quals, ves, moles­ta­ven la urba­nita son de la dis­tin­gida cli­en­tela del marquès.

A par­tir d'aquí, s'han esbom­bat tot d'altres casos il·lus­tra­tius d'aquest nou colo­ni­a­lisme: cama­cos de narípia fina con­tra les gran­ges d'on esti­ue­gen, mira-ràfecs prims d'ore­lla a favor de pre­cin­tar esque­llots de vaques, etcètera.

La cam­pa­nofòbia adés recu­sada no és sinó la sinècdo­que d'una bar­ba­rit­zació crei­xent en tot d'àmbits, la qual, com en qual­se­vol procés anàleg, és feta d'impo­sició per part del fort i de la sub­següent des­per­so­na­lit­zació del feble.