Opinió

LA COLUMNA

Els retrats de l'ànima

Qui va ser el pri­mer a dir que el ros­tre és el mirall de l'ànima? Si fos així, els retrats dels ros­tres serien direc­ta­ment les ànimes dels retra­tats, sobre­tot quan es tracta d'obres pictòriques pas­sa­des per l'ull escru­ta­dor d'un artista. Quina estra­nya fas­ci­nació tenen els retrats de per­so­nes rea­lit­zats pels grans pin­tors? Com és que Eugeni d'Ors, tan­cat durant Tres hores al Museu del Prado, s'entreté tant davant l'auto­re­trat de Durero i sent que li vénen ganes de con­ver­sar amb ell?

Durant molts anys el retrat va ser con­si­de­rat un gènere infe­rior a les pin­tu­res de temàtica reli­gi­osa o històrica. Els retrats dels clàssics, pro­ducte d'un encàrrec, res­po­nien als interes­sos dels retrats i pro­jec­ta­ven imat­ges d'èxit o de poder. Goya va tren­car aquest esquema quan va pin­tar éssers estra­fo­la­ris o dèbils men­tals. Després vin­drien altres gèneres: els retrats de les models, sovint ama­rats de com­pli­ci­tats secre­tes, i els retrats que es feien mútua­ment entre ells els pin­tors amics. Una vari­ant dramàtica d'aquesta sèrie és la dels artis­tes plàstics con­dem­nats pel fran­quisme que es retra­ta­ven els uns als altres en les llar­gues hores de presó. Tot­hom recorda el retrat a lla­pis de Miguel Hernández fet per Anto­nio Buero Vallejo. Buero va ser retra­tat, al seu torn, per Pedro Ante­quera, al qual va retra­tar Daniel Álva­rez, cap­tat alhora pel lla­pis de Buero. Ara mateix, al Museu d'Història de la Ciu­tat de Girona es pot veure el retrat patètic de San­ti­ago Sobrequés fet per Lluís Pallarés, com­pany de cap­ti­veri al camp de con­cen­tració de San­tan­der. És en aques­tes obres inten­ses en què apa­reix tot el mis­teri dels retrats com a miralls de l'ànima i com a imatge viva de les inti­mi­tats més pre­go­nes. També a nosal­tres, com a Eugeni d'Ors, ens hau­ria agra­dat de poder con­ver­sar amb els seus pro­ta­go­nis­tes en aquells moments extrems de la seva existència, ànimes a flor de pell que dei­xa­ven al des­co­bert les misèries i la gran­desa de la con­dició humana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.