Insomnes i tocacampanes
A vegades invoquem el nom de la tradició en va. Diem: ha estat, és i serà, però no ens preguntem si és bo o dolent. ¿Sonen de matinada les campanes d'una església rural i impedeixen el son d'uns estadants de vacances? Colla de d'urbanites pixapins, les campanes han sonat sempre i mai no s'havia queixat ningú. Perdó. Potser hem oblidat les preguntes fonamentals: ¿Per què han tocat sempre les campanes? ¿Cal que sonin ara? I sobretot: ¿Cal que sonin de matinada? A molts pobles han deixat de tocar a morts i a bateig, i no ha passat res. En algun, les noves luctuoses les dóna un mossèn enrogallat a través d'un curiós sistema de megafonia, i ningú no ha protestat, ni per tanta aberració modernitzadora ni tampoc perquè gairebé mai no s'hi entén res. Si la funció de les campanes (almenys de matinada) és només donar l'hora i tothom té rellotge, ¿no resultarà que són un vestigi folklòric encantador, però sense funció objectiva? Hi ha pobles on les campanes s'aturen de les dotze de la nit i no ha passat res: a les vuit tornen a sonar i tothom content. Si, a més, una claudicació tan menor afavoreix una activitat econòmica que em beneficia, jo m'ho pensaria dues vegades abans de dir pixapins a ningú. Ja li refregaria les meves tradicions seculars pels morros a les dotze del migdia i, posats a fer-ho gros, tocaria a sometent.
