Articles

La promoció de la barretina

Cada època té els seus herois i a nosal­tres ens ha tocat viure la dels actors mediàtics. Tot i que hi ha una mena de codi del sen­tit comú als mit­jans de comu­ni­cació per obviar algu­nes ges­tes repe­ti­ti­ves i ridícules, de tan en tan encara ens assa­ben­tem que Jimmy Jump ha acon­se­guit sal­tar a un esce­nari d'atenció mul­ti­tu­dinària per posar, per exem­ple, la bar­re­tina al fut­bo­lista argentí Kun Agüero. Ima­gino l'emoció que van sen­tir els milers d'argen­tins pre­sents a l'estadi en veure un noi cor­rent per la gespa fins a acon­se­guir posar una gorra a la testa del juga­dor. Quin gran èxit de Cata­lu­nya! Aquest nou pas cap a la sen­si­bi­lit­zació pla­netària de la situ­ació de la nació cata­lana segu­ra­ment farà que tot­hom en pren­gui bona nota: un petit país de la Medi­terrània, que sem­bla que encara ves­tei­xen com els fadrins del segle dinou, pre­te­nen esten­dre l' ús de la seva boina par­ti­cu­lar al mer­cat glo­bal.

Quan veig Jau­met Jump en les seves ges­tes, sem­pre penso en els qui li cobrei­xen les des­pe­ses, els viat­ges, les pro­pi­nes dels guar­des de segu­re­tat, els deu euros de la bar­re­tina. Ima­gino aquests patro­ci­na­dors com a empre­sa­ris hon­rats, que paguen regu­lar­ment els seus impos­tos, que no tenen pen­sat par­ti­ci­par en cap tan­ca­ment de cai­xes ni res que s'hi assem­bli, però que mili­ten en el gran cor­rent del “ha, ha, ha!, cap a la inde­pendència”. Ah, quins moments més simpàtics que ens pro­por­ci­ona, riure'ns de Madrid i dels espa­nyols, quan­tes victòries “morals” per refer-nos de tan­tes insa­tis­fac­ci­ons reals. La nos­tra auto­com­plaença només és com­pa­ra­ble a la nos­tra resig­nació, però men­tre hi hagi qui pagui Jim­mies Jump per fer-nos riure, tot anirà be.

No cal ser pro­feta per saber que el sobi­ra­nisme només avançarà amb pro­ba­bi­li­tats d'èxit quan Con­vergència en pren­gui el lide­ratge. Però per ara, el sen­tit del rea­lisme del pre­si­dent Mas segu­ra­ment crea decepció en aquells que pen­sen que l'estat català es cosa de mesos. CDC no es deixa impres­si­o­nar per aquest 42% que diu que li agra­da­ria ser inde­pen­dent i es con­cen­tra a dema­nar els diners cata­lans. El dia que Con­vergència giri, no faran falta més mece­nes de sal­ta­dors mediàtics, ales­ho­res veu­rem com res­pon el país davant el repte d'una con­sulta legal; men­tres­tant, fem cas a Tar­ra­de­llas: “Sobre­tot, no fer el ridícul”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.