Pobre Amy

No puc dir que em sorprengués la mort d'Amy Winehouse. Confesso que fa una mica de ràbia que algú amb aquesta veu i amb el camí cap a l'èxit tan ben traçat sigui incapaç d'aprofitar l'oportunitat, però em guanya la compassió. Compassió per ella, per tot el que deixarà de cantar, el que deixarà de sentir i les experiències que no podrà viure per la seva inconsciència a l'hora de castigar-se el cos. Compassió pel seu pare, que hores després de la mort d'una filla confessava –i ha de ser dur fer-ho– que ja s'ho veia a venir per la manera com vivia. I compassió per tots els que no han trigat ni un minut a presentar la seva candidatura a nou mite de la joventut reservant-li un lloc a l'olimp de Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain –tots als 27– i fins i tot James Dean. Absurda fascinació. Pobrets!