Llamps i trons!

Mai no plou a gust de tot­hom, ja se sap; però en aquest país de des­as­sos­se­gats sem­pre en fem un gra massa a l'hora de quei­xar-nos. Un any podem estar patint per la sequera –el 2008 es va arri­bar a pre­veure el trans­port d'aigua a Bar­ce­lona en vai­xells– i un altre tenim els pan­tans plens a ves­sar. Tant en l'un cas com l'altre, igual com si neva o pedrega o els grills car­ris­que­gen, últi­ma­ment tenim el pro­vi­den­cial con­sol de donar la culpa al canvi climàtic. Això va molt bé perquè la gent s'ho cre­uen –igual com en el canvi ante­rior de mil·lenni veien venir el judici final– i per­met a l'Estat recap­tar impos­tos, impo­sar mul­tes i mani­pu­lar els nos­tres hàbits. El pre­si­dent de l'Iran, en canvi, té un altre cul­pa­ble: “A Europa hi ha molta pluja […] No els cal regar perquè tenen sis­te­mes d'irri­gació natu­ral, però han fet ser­vir el seu equi­pa­ment per bui­dar els núvols del seu con­tin­gut […] Hi ha una quan­ti­tat inha­bi­tual de pluja i de neu a Europa, men­tre l'Iran han tin­gut sequera la tar­dor pas­sada”. No heu vist mai equips d'engi­nyers hidràulics fent verema de núvols i emma­gat­ze­mant l'aigua que el Tot­po­derós havia des­ti­nat a les ter­res per­ses? És clar que sí, però no ho dieu perquè for­meu part de la cons­pi­ració occi­den­tal que pretén man­te­nir sot­mesa i sense ener­gia nuclear la república islàmica. Doncs aquest és el pa que s'hi dóna en aquest país cri­dat a tenir un paper pro­ta­go­nista en l'aliança de civi­lit­za­ci­ons que amb tanta pompa va pro­po­sar el gover­nant que no veia venir les cri­sis. Tant si plou com si fa sol, la culpa és sem­pre dels sio­nis­tes i els cro­ats que els enve­gen la gran­desa, inven­ten màqui­nes per man­te­nir-los en la misèria i fan anar les dones des­ta­pa­des. Ara, aneu i doneu-los urani, a veure què en fan.