‘Curriculum vitae'

Ben­vol­gut senyor Rovi­ralta, D'acord amb el que vam par­lar, li tra­meto el meu cur­ri­cu­lum vitae, en el qual tro­barà els meus conei­xe­ments sobre diver­ses matèries del ram del saber, res­pecte a les quals puc acre­di­tar el nivell obtin­gut al llarg de tots aquests anys (tots els que tinc), dedi­cats única­ment a l'estudi. Que siguin tan­tes, les matèries, és degut a l'interès dels meus pares, con­vençuts com esta­ven que el saber no ocupa lloc, i que això no obs­tant sem­pre és pos­si­ble tro­bar un lloc per al saber en el món labo­ral. Tant de bo sigui així. Com podrà com­pro­var, he agru­pat els meus conei­xe­ments en dos blocs, seguint el cri­teri d'afi­ni­tat, que és el que se sol seguir. Li adjunto un dos­sier amb totes les cer­ti­fi­ca­ci­ons acadèmiques i els títols uni­ver­si­ta­ris acon­se­guits fins al moment pre­sent. Bloc 1: Ciències. Matèries estu­di­a­des: la bio­genètica, la ter­mo­dinàmica, la física quàntica, la química còmica i la seri­osa. La química còmica se sol apli­car a la pirotècnica. La seri­osa inclou l'analítica, en sen­tit ben ampli. L'anàlisi clínica, l'anàlisi lògica i l'anàlisi crítica són les que conec. També he fet estu­dis anaclínics i, a l'extrem opo­sat, estu­dis cataclínics. Vull dir amb això que en aquesta vida no tot és tan clínic com la gent es pensa. Ho tinc com­pro­vat. Segueix la llista: la vella aritmètica i la gran matemàtica, mai no les deixo ni les he dei­xat. En els últims anys, m'he espe­ci­a­lit­zat en la cos­mogènesi. Conec molt de prop la cos­mo­go­nia i (per què no dir-ho?) l'ago­nia del cos­mos, el seu trist anvers. L'ago­nia prové del canvi climàtic, l'error sis­temàtic que tots hem comès con­tra l'uni­vers. No sé si cal dir que també faig gimnàstica. A dies alterns: gimnàstica rítmica els dies parells, gimnàstica estàtica els dies senars. Prac­tico ciclisme els dies fes­tius. Nedar, nedo poc. Quan entro dins l'aigua, gai­rebé no em moc. Cadascú és com és, i jo sóc com sóc. Bloc 2: Lle­tres. Conec la semàntica, la gran her­menèutica, l'exe­gesi bíblica i la Bíblia tal qual. Les llengües semítiques, sobre­tot l'hebraica, les conec a fons. Les llengües romàniques, filles del llatí, ja no cal dir que són per a mi igual que ger­ma­nes. Estimo el llatí, que és la seva mare. Això ja ho diu tot. Manca saber, senyor Rovi­ralta, si tot això serà sufi­ci­ent per fer de cam­brer al seu res­tau­rant. Espero que sí. I no cal dir que espero res­posta.