Cap oportunitat

El pre­si­dent Mas ha asse­gu­rat que les elec­ci­ons del 20-N seran una opor­tu­ni­tat per a Cata­lu­nya, que tindrà més o menys força per nego­ciar el pacte fis­cal en funció del resul­tat elec­to­ral.

Ja em per­do­narà el molt hono­ra­ble, però no puc estar-hi més en des­a­cord. Mai una cita amb les urnes no havia estat tan intrans­cen­dent per a Cata­lu­nya. Mas fa ser­vir una retòrica del segle pas­sat, que ha per­dut tota la seva vigència. El resul­tat de l'estratègia del peix al cove s'ha demos­trat que és insa­tis­fac­tori, fins al punt de trans­for­mar el seu cre­a­dor, Jordi Pujol, en un escèptic que ja no veu cap argu­ment con­trari a la inde­pendència. Com­petències o millo­res esgar­ra­pa­des amb esforços titànics i cos­tos polítics enor­mes, són recu­pe­ra­des des­ca­ra­da­ment per Madrid via decrets, lleis o sentències judi­ci­als. El 20-N gua­nyarà el PP o el PSOE, amb majo­ria abso­luta o sense. CiU tindrà un pes deci­siu o irre­lle­vant. Malau­ra­da­ment, però, sigui quin sigui el resul­tat, Cata­lu­nya no pot espe­rar cap avenç, cap millora subs­tan­cial. Sem­bla que no n'hem après, de l'experiència fallida de l'Esta­tut. Sí, pot ser que arren­quem algun milió de Madrid si els escons de CiU són neces­sa­ris per for­mar govern, però ens equi­vo­ca­rem si no ente­nem que el model polític de l'Estat està defi­nit i com­par­tit pels dos grans par­tits. El procés recen­tra­lit­za­dor és impa­ra­ble. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha tor­nat a dei­xar-ho clar fa pocs dies per enèsima vegada: només exis­tei­xen la nación española i les admi­nis­tra­ci­o­nes regi­o­na­les. Els cata­lans només tenim dues opci­ons: accep­tar-ho o mar­xar. En aquest esce­nari, el 20-N és com­ple­ta­ment irre­lle­vant.