La ruta de la seda
Al segle XIII, Marco Polo, l'explorador i mercader venecià, ambicionava marxar del seu país i comerciar amb el poble tàrtar d'Orient. Es va convertir en el més famós dels viatgers de la ruta de la seda i va emigrar per terra a través de Pèrsia per les muntanyes de Pamir i pel sud del perillós desert de Taklamakan. La tornada la va realitzar pel mar de Xina al voltant d'Àsia, des d'on va anar al Mediterrani. Marco Polo va dictar les seves aventures a un escriptor i gràcies a les seves explicacions precises, Occident va sentir a parlar dels camins i els secrets de terres remotes. La seva obra Llibre de les meravelles del món, és probablement el llibre de viatge més famós i influent de tota la història i ha servit d'estímul per al descobriment de noves terres i productes.
Molts segles més tard, els joves del nostre país reviuen el seu esperit emprenedor i decideixen marxar i buscar noves oportunitats a altres indrets. Recentment, l'Observatori de l'Actualitat Laboral, promogut per la patronal Cecot, ha publicat l'estudi El talent jove busca feina a l'estranger, que analitza el gruix de joves que resideixen fora d'Espanya. Aquest i altres estudis assenyalen un augment clar dels joves qualificats o molt qualificats que acaronen la possibilitat de marxar. Concretament un 41% d'universitaris i professionals estaria disposat a emigrar i un 47% del total de joves es mostra disposat a fer-ho. Això es confirma amb l'augment de gent jove i formada que marxa, generalment a Europa i Amèrica. Avui en dia, hi ha 42.000 joves catalans vivint a l'estranger (sense comptar els passavolants, viatgers o estudiants d'Erasmus). Per altra banda, cada cop hi ha més joves que marxen una temporada a estudiar a fora i cada vegada es fa un major ús dels programes europeus i internacionals d'intercanvi en l'àmbit laboral i formatiu.
Les causes són clares. L'augment de la individualització, un major nivell de coneixement d'idiomes i un major coneixement del medi (de l'estranger), fan que els joves perdin la por a l'exterior. No obstant això, el fet que els joves facin pràctiques o treballin en altres països sovint és interpretat de manera negativa pels mitjans de comunicació, que ho qualifiquen de fuga de cervells i pèrdua de talent. Des de la Cecot ho veiem des d'un altre punt de vista. Igual que Marco Polo, quan aquests joves tornen al seu país d'origen, ho fan aportant “seda, espècies, carbó i pedres precioses”. Per això cal estimular els nostres joves a marxar, ja que és una inversió com a país. Per suposat cal també que establim ponts bilaterals d'intercanvi de talent entre països i atreure talent estranger cap al nostre país. Aquests intercanvis obriran les nostres empreses (i, confiem, també les administracions públiques) al món i les ajudaran a modernitzar-se i internacionalitzar-se més.
Finalment, és més que probable que un percentatge significatiu dels joves que han marxat retornaran al nostre país, portant amb ells tot el bagatge experiencial i laboral que han après i que ens aportarà un coneixement preciós per a la nostra economia i la nostra societat. Però, per si això no es produís de manera màgica, ens hem d'esforçar a transformar de manera contínua el país per fer-lo més atractiu, especialment en termes de societat business oriented. No podem deixar a la ventura que uns anys després aquests professionals tornin. Igual que en el cas de Marco Polo, la seva història no hauria servit de res si no hagués tornat a Venècia per connectar dos mons diferents que s'han enriquit mútuament, gràcies al comerç.
