La guerra dels “drones”

Als qui hem crescut amb les genials creacions de George Lucas, des de La guerra de les galàxies fins a La guerra dels clons, no ens sorprèn gaire que l'ús dels vehicles aeris no tripulats, més coneguts com a drones, no pari de créixer, tant per part de l'exèrcit dels EUA com de l'OTAN, de l'Afganistan a Líbia.

Els drones són avions de guerra i espionatge no tripulats que han esdevingut protagonistes de la guerra contra el terror. Els generals han multiplicat per 13 la flota de drones en menys d'una dècada, amb una despesa anyal de 5.000 milions de dòlars (uns diners que serien de gran ajuda a la Banya d'Àfrica). Només una dada: quan manava el salvatge Bush, hi havia un atac amb drones cada 40 dies; des que el premi Nobel de la pau Obama és el comandant en cap de les forces americanes, se'n produeix un cada 4 dies. Per a més inri, molts no es fan sota control militar, sinó de la CIA, que aplica altres regles, Guantanamo style.

Des del punt de vista de l'atacant, els avantatges són evidents. No s'arrisquen els propis homes. De la banda dels atacats, no és pas tan clar. Els drones són els responsables de centenars d'atacs fallits que s'han cobrat la vida de civils innocents al Pakistan i l'Afganistan, els coneguts danys col·laterals.

Cal preguntar-se, però, si la persona que mana l'aparell i dirigeix l'atac des d'un centre de control situat en territori americà, que quan acaba la seva jornada laboral agafa el cotxe i se'n va cap a casa, és un objectiu a batre per part dels que són atacats pels drones. Les regles del joc han canviat per sempre, i ni George Lucas no s'ho hauria pogut imaginar.