A la tres
25 anys de l'índex Big Mac
del món”
El mes vinent farà 25 anys que la revista The Economist va cuinar per primer cop el popular índex Big Mac, que serveix per comparar el poder adquisitiu als diferents països del planeta fent servir el preu de l'entrepà del pallasso Ronald en comptes dels avorrits càlculs matemàtics dels economistes.
Al llarg d'aquestes dues dècades i mitja, s'han proposat moltes alternatives al Big Mac, com ara els preus dels Ipod d'Apple o dels mobles d'IKEA, o el valor d'un cappuccino als cafès Starbucks. Tot i amb això, cap no s'ha revelat tan eficient com l'entrepà més famós del món.
L'1 de gener de 1999, quan es va fer el primer pas per introduir l'euro, tots els analistes pronosticaven una immediata pujada respecte del dòlar. Tanmateix, l'índex Big Mac suggeria tot al contrari: que l'euro estava sobrevalorat. El baròmetre de l'hamburguesa tenia raó i el valor de l'euro va baixar ràpidament.
Avui, el Big Mac és el mateix entrepà greixós i poc saludable de fa 25 anys, però encara és una eina molt útil per avaluar les economies del món. Si en comparem el preu als diferents estats europeus, veurem que l'euro torna a estar sobrevalorat, i que Grècia, Itàlia, Portugal i l'Estat espanyol han perdut competitivitat en relació amb Alemanya.
Alan Greenspan, quan era el titular de la Reserva Federal dels EUA, solia comprovar un altre índex tan inusual com el de les hamburgueses: les vendes de calçotets. Solen ser molt constants, però quan hi ha recessió es veu que els homes ens els canviem menys sovint. És molt dura, la crisi.
