Opinió

La gestió de les imatges

L'impacte dels atacs de l'11-S del 2001 sobre la per­cepció de l'estat del món del XXI encara està recla­mant, deu anys després, un relat gene­ral, una imatge cen­tral, un marc de referència per arri­bar a com­pren­dre i fixar la tur­men­tada història recent. Durant aquesta dècada, els diver­sos poders (governs, grups mediàtics, movi­ments inter­na­ci­o­nals) impli­cats en la cre­ació i difusió de la grand nar­ra­tive post-11-S, han estat llui­tant per impo­sar una visió domi­nant d'aquest cicle cru­cial de la neo­guerra.

L'admi­nis­tració Bush (2000-2008) des­tacà al prin­cipi per la seva volun­tat de con­trol total. Un balanç de la gestió “ame­ri­cana” de la gran crisi ico­no­nar­ra­tiva cau­sada per l'11-S s'hau­ria de cen­trar en dos àmbits prin­ci­pals: el rol dels news­me­dia als EUA i el de la ficció de fac­tura Hollywood, dos pols ben diver­gents en la ges­tació de la nar­ra­tiva post-11-S.

Sobre el rol de la gran premsa dels EUA, hi ha un cert con­sens: la majo­ria dels mit­jans de referència van donar suport a la política anti­ter­ro­rista i impe­ri­a­lista de Bush. Des de la decla­ració de guerra total con­tra el ter­ro­risme (war on ter­ror) i la seva defi­nició de “l'eix del mal” (Afga­nis­tan, Iraq, Corea del Nord) fins a l'adopció de la guerra “pre­ven­tiva” con­tra l'Iraq. Tots van accep­tar el frame de la vin­cu­lació de Sad­dam amb el ter­ro­risme d'Al-Qaida. Això val, com argu­mentà el politòleg Jim A. Kui­pers, per les networks CBS, ABC, NBC i pels grans dia­ris USA Today, The New York Times o The Was­hing­ton Post, entre d'altres.

El govern Bush acon­seguí un ampli suport de l'opinió pública ame­ri­cana. Això es degué a la capa­ci­tat d'un hàbil equip d'asses­sors de la nova dreta (Rove, Wol­fowitz, Perle, Che­ney, Rums­feld) de crear un esquema gene­ral de la crisi i de ven­dre'l als mit­jans més influ­ents, cosa que li per­me­tria de jus­ti­fi­car, ni que fos a través de la gran men­tida de les armes de des­trucció mas­siva –només denun­ci­ada molt poste­ri­or­ment pels mit­jans ame­ri­cans–, la invasió de l'Iraq. El pres­tigiós inves­ti­ga­dor Lance Ben­net qua­li­ficà aquesta etapa com “la més impla­ca­ble ope­ració de con­trol de la premsa de tota la història” a través d'una com­bi­nació d'inti­mi­dació, fabu­lació, desa­tenció i etno­cen­trisme.

Sobre el cap­te­ni­ment de Hollywood la inter­pre­tació reque­ri­ria mati­sos impor­tants. Aquí només en puc apun­tar alguns. Tot i que a par­tir d'octu­bre del 2001, repre­sen­tants de la Casa Blanca van man­te­nir con­tac­tes amb direc­tius dels estu­dis, res no es va moure a favor de la causa de Bush. Molts actors i actrius de pri­mera fila van fer cam­pa­nya activa con­tra la guerra de l'Iraq (Sean Penn, Kim Basin­ger, Susan Saran­don, Tim Rob­bins, Matt Damon, Jes­sica Lange, Mar­tin Sheen), a la qual s'afe­gi­ren direc­tors com ara Robert Alt­man i Oli­ver Stone.

De fet, durant els pri­mers cinc anys, Hollywood no emprengué cap pro­jecte de ficció. I els pri­mers films (Uni­ted 93, de Paul Gre­en­grass, i World Trade Cen­ter, d'Oli­ver Stone) foren modes­tos home­nat­ges a herois­mes per­so­nals. En un llarg repor­tatge a Time, Ric­hard Cor­liss es pre­gun­tava el 2006: on són les pel·lícules de guerra? I ell mateix n'apun­tava les raons: no hi ha con­sens sobre la guerra, no hi ha bata­lles amb prou força dramàtica, la guerra no afecta els ame­ri­cans i el cinema ja no és el que era.

Però, poc després, quan Hollywood començà la pro­ducció de films entorn a la guerra de l'Iraq, la pers­pec­tiva crítica s'imposa i esdevé gai­rebé l'única, amb alguns films molt nega­tius davant l'ocu­pació ali­ada de l'Iraq. Recor­dem Home of the Brave (Irwin Wink­ler, 2006), In the Valley of Elah (Paul Har­ris, 2007), Redac­ted (Brian de Palma, 2007) o Lions for Lambs (Robert Red­ford, 2007). Aquesta línia pro­duc­tiva sobre els des­as­tres d'aque­lla guerra, acom­pa­nyada dels milers de sol­dats ame­ri­cans morts en com­bat, està con­for­mant segu­ra­ment una de les grand nar­ra­ti­ves antiim­pe­ri­a­lis­tes asso­ci­a­des al post-11-S a din­tre i sobre­tot a fora dels EUA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.