Llengües a l'escola
basat en un bon coneixement de la llengua pròpia del país per dominar, després, com més llengües millor
La recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació amb les llengües vehiculars de l'ensenyament, ha generat en les darreres setmanes tot un seguit de reaccions que han posat de manifest un consens molt ampli en la comunitat educativa. Ha estat un clam a favor de la preservació del model d'immersió lingüística que en els darrers trenta anys s'està aplicant a les escoles de Catalunya.
Aquest consens, i la fermesa demostrada en la seva defensa, és conseqüència d'haver constatat en la pràctica la bondat del model aplicat. Tot és millorable, però, en línies generals, la immersió en català es mesura pels resultats que obtenen els escolars catalans en competència lingüística quan finalitzen l'educació obligatòria, en què el domini de les dues llengües oficials és força semblant.
Per què doncs remoure una vegada i una altra un tema que no comporta cap problema important en la convivència diària dels centres i que, per tant, no es troba en l'agenda de les preocupacions dels nostres docents ni de la majoria de la població? La resposta l'haurem de buscar en els grups o sectors ideològics que pretenen obtenir en els tribunals allò que no poden obtenir en el Parlament democràtic. Desestabilitzar i tensar innecessàriament el sistema educatiu català a còpia de generar falses polèmiques és d'una gran irresponsabilitat.
Tanmateix, el model d'immersió lingüística, com qualsevol altre, també ha d'evolucionar atenent les circumstàncies canviants de la societat. En el marc de la llei d'educació de Catalunya, i de la normativa que se'n deriva, el sistema educatiu ha d'apostar per dotar els centres d'autonomia pedagògica, de gestió i d'organització. En aquest escenari –on els projectes educatius han de singularitzar-se per respondre eficaçment a l'entorn immediat de cada centre– és lògic que el projecte lingüístic reflecteixi la concreta realitat sociolingüística de la població escolar que atén i s'hi adapti. I Catalunya és un país molt plural i divers des del punt de vista sociolingüístic, sobretot després de l'augment de la població nouvinguda. En escenaris plurilingües cada escola ha de poder plantejar projectes lingüístics que garanteixin el coneixement i ple domini de les llengües oficials, així com l'ús pràctic d'una, dues o més llengües estrangeres. Ara bé, la situació sociolingüística de Catalunya en general, i en relació amb la llengua pròpia del país, és la que tots coneixem. El català encara es troba en una situació de clar desavantatge en l'àmbit social respecte al castellà. D'aquí ve que l'opció pel català com a llengua vehicular a l'escola hagi de continuar mantenint-se amb total fermesa si no volem esberlar el principal tresor de què disposem: una sola comunitat escolar no escindida per raons de llengua.
Preservar aquesta premissa bàsica no vol dir que, en el marc dels projectes lingüístics de cada centre, no es puguin introduir –de forma gradual– altres llengües diferents del català per impartir algunes assignatures d'àrees no lingüístiques. La principal finalitat d'aquests projectes seria garantir un major domini de les llengües que no poden comptar amb l'entorn social immediat per a la seva estimulació i pràctica. Per tant, si hem d'introduir de manera progressiva altres llengües en algunes matèries aquestes han de ser l'anglès, el francès i qui sap si en un futur proper el xinès, el rus, etc.
Aspirem a un model d'excel·lència educativa que se sustenti en un bon coneixement de la llengua pròpia del país com a base per poder dominar, després, com més llengües millor. Ja tenim prou problemes per solucionar; no en generem de falsos.
