Fins a l'infinit

Segons els resul­tats d'una enquesta pre­sen­tada la set­mana pas­sada, els científics són la pro­fessió més ben valo­rada soci­al­ment. És una excel·lent notícia que tin­guem, tots ple­gats, aquesta opinió tan favo­ra­ble sobre el tre­ball dels inves­ti­ga­dors, perquè vol dir que posem a dalt de tot la recerca i la inno­vació, tan necessàries perquè una soci­e­tat vagi enda­vant. Pre­ci­sa­ment la set­mana pas­sada es va infor­mar de l'ator­ga­ment del premi Nobel de física a tres científics que han estu­diat com l'uni­vers s'expan­deix acce­le­ra­da­ment. Igno­rant com sóc d'aquesta dis­ci­plina, el pri­mer que em va venir al cap en lle­gir la notícia és la cèlebre frase que cri­dava Buzz Lightyear, el ninot guer­rer de l'espai, a la pel·lícula Toy Story (1995) abans d'ini­ciar una de les seves mis­si­ons apa­rent­ment sem­pre impos­si­bles de rea­lit­zar: “To infi­nity and beyond!” (fins a l'infi­nit i més enllà!). És un crit de guerra que d'alguna manera fa referència a l'àmbit en què desen­vo­lu­pen la seva recerca els nous Nobel. M'ima­gino aquests res­pec­ta­bles científics enmig d'una sessió de tre­ball fent aquest crit (“cap a l'infi­nit...”) després de cons­ta­tar que les super­no­ves no bri­lla­ven tant i que, efec­ti­va­ment, el Big Bang s'està acce­le­rant. L'acti­vi­tat de recerca ara pre­mi­ada per l'Acadèmia Sueca va començar l'any 1998, només tres anys després que l'intrèpid Buzz Lightyear, un per­so­natge que acon­se­gueix volar mal­grat les seves fal­ses ales, es fes cèlebre en aquest film que és tot un refe­rent en la història del cinema en ser con­si­de­rat el pri­mer llarg­me­tratge d'ani­mació fet ínte­gra­ment amb imat­ges digi­tals. Però bai­xem de les estre­lles i tor­nem dels anys noranta fins a la set­mana pas­sada per recor­dar que l'home que era al dar­rere de la pro­ducció de Toy Story va morir el dime­cres pas­sat. Es deia Steve Jobs i ara que ja està anant cap a l'infi­nit, el recor­dem com algú que sem­pre anava també més enllà. Amb el seu espe­rit empre­ne­dor, inno­va­dor i cre­a­tiu, va fer avançar la tec­no­lo­gia, va gene­rar riquesa i va donar feina a molta gent. De manera que, efec­ti­va­ment, tenim raó de pen­sar que es tracta d'anar més enllà, tal com ja con­si­de­rem neces­sari els ciu­ta­dans segons el resul­tat de l'enquesta. Hau­ria de ser el prin­ci­pal argu­ment perquè les admi­nis­tra­ci­ons hi des­ti­nin prou recur­sos per anar, pot­ser no fins a l'infi­nit, però almenys sí cap enda­vant.