Feliç any nou

No, no m'he avançat. Tot i que es poden donar per feli­ci­tats. Ni és l'any nou xinès ni l'àrab ni és el cap d'any del calen­dari maia, que jo sàpiga. Ja sé que encara ens fal­ten dos mesos i mig per desit­jar-nos-ho, però és que aquest cap de set­mana he lle­git les pre­vi­si­ons de l'INE, l'Ins­ti­tut Naci­o­nal d'Estadística, i són funes­tes –mai tan ben dit–. La població caurà el 2011 i les morts supera­ran els nai­xe­ments el 2020. Són d'un pes­si­misme –alguns diran d'un rea­lisme, tot i que siguin pre­vi­si­ons– que ensor­ren la moral del més posi­tiu de la colla. Si ens han pin­tat un 2012 i un 2013 pit­jors que el 2011 que amb penes i fati­gues acon­se­gui­rem aca­bar, resulta que per al 2019 encara serà pit­jor perquè resulta que hi haurà més defun­ci­ons que nai­xe­ments. Crei­xe­ment vege­ta­tiu, en diuen. Sem­pre m'ha fet molta gràcia aquest con­cepte perquè estar en un estat vege­ta­tiu és por­tar una existència pas­siva, sense emo­ci­ons, sense acti­vi­tat. És a dir, de poca vita­li­tat, més aviat esmorteït o mort, que és com et dei­xen aquesta mena de notícies. És a dir, que pot­ser vostè i jo ja no hi serem i no el veu­rem. Hem de pro­cu­rar ser-hi i veure'l, aquell 2019, és clar que sí, però no em diran que tal com està el pati l'INE no se les podria estal­viar aques­tes pro­jec­ci­ons tan i tan pes­si­mis­tes. Què hi gua­nyem amb con­clu­si­ons com aques­tes? Està molt bé detec­tar els fac­tors que ho pro­vo­quen: menys immi­gració, menys dones joves en edat de pro­crear i un col·lec­tiu de gent gran que creix cada any que passa. Però, pot­ser falta un fac­tor clau en aquesta dava­llada, no tro­ben? El gran nom­bre de gent jove morta de fàstic que ha hagut de mar­xar i anar-se'n a bus­car la vida a una altra banda perquè aquí amb el risc de vege­tar no tenien gens de ganes d'entrar en estat vege­ta­tiu, al con­trari. S'han escar­ras­sat a estu­diar però després de llui­tar i veure que no poden tre­ba­llar–i encara menys en allò per a què s'han pre­pa­rat– al cap de qua­tre dies, morts de gana, se'n van. I doncs què ens pensàvem? Per què no inver­tim els esforços i els diners en empre­ses i pro­jec­tes que siguin sol­vents, ens per­me­tin sor­tir del túnel i arri­bar a cele­brar el cap d'any del 2019 amb tots els que hi han de ser? Per si de cas, però, i com diu aquell: si no ens veiem, bon nadal i feliç any nou!