Ens la imaginàvem més gran

Quan de menut preguntaves als pares què era això d'Europa, t'aviaven dient que el Vell Continent és qualsevol indret on es parla un llatí brutejat, on la gent menja pa amb oli i ningú no és estranger del tot. George Steiner ho repeteix, en versió cursi, a La idea d'Europa, quan parla d'un espai cultural fet de cafès i de conversa pausada, un indret que pots creuar fàcilment a peu i amb ciutats plenes d'estàtues de prohoms. Però aquesta Europa flonja de Steiner (amb capital a Atenes i Jerusalem) s'ha tornat una noció ben aliena per a molts europeus que han descobert el Partenó al pessebre espoliat del British Museum, que només flairen cafè a l'Starbucks camí de la feina i per als quals el mot Jerusalem és quelcom que apareix al telenotícies únicament associat al concepte explosió. Quan es parla pomposament d'actualitzar la idea d'Europa s'hauria d'obrar amb un pèl més d'humilitat, acceptar que aquesta noció no és salvífica i assumir que som el revers tràgic d'aquella simpàtica turista valenciana de l'Oh, Europa! de Dagoll Dagom que ho imaginava tot més gran.

 Europa ha demostrat ser petita i no sempre beneficiosa per als catalans: havíem cregut que la nostra llengua es parlaria abans al Parlament Europeu que no pas al congrés madrileny o que Europa apostaria veloçment per un corredor del Mediterrani que ens afrancesaria com per art de màgia. Altrament, tots els calés que han vingut de Brussel·les no han pogut evitar que molts haguem sentit més escalf als Estats Units o a Àsia que no pas a Belgrad o Vilnius. Si alguna cosa ens unifica avui és el recel: acarat amb els tòpics que els grecs reben del nord, les barbaritats de Duran i Lleida contra els pagesos andalusos són autèntiques lletres d'amor. L'Ors ens va avisar: calia pensar poc en una Europa presonera de l'estat-nació i apostar molt més per l'arc comercial mediterrani i per Barcelona com una de les seves capitals. El problema no és salvar o deixar morir una Grècia en caiguda lliure, sinó plantejar amb valentia si Europa ens interessa per alguna cosa més que passejar, fer cafès i comprovar que ens la imaginàvem més gran.