La transformació

Va haver-hi un temps que una onada ver­me­lla s'anava escam­pant amb tanta força per tot Europa que sem­blava que aca­ba­ria tenyint-ho tot. Per atu­rar-la, a Berlín van fer un mur, just poc després d'haver aca­bat l'última gran guerra. No va ser­vir de gaire res, però, i, a començaments dels setanta, a l'altra Ale­ma­nya, va aparèixer la Fracció de l'Exèrcit Roig, encara que, quan en par­la­ven, els dia­ris nor­mal­ment deien que era la banda Baa­der-Mein­hof i els trac­ta­ven de delinqüents. Deu anys més tard, a casa nos­tra, aque­lla onada es va con­cen­trar als vol­tants de Bar­ce­lona i els dia­ris van dir que allò era el cin­turó roig. No era el mateix, però s'hi assem­blava. I també sem­blava que s'escam­pa­ria. Men­tre això pas­sava, feia temps que alguns lle­gien el Lli­bre roig de Mao i que, a Itàlia, par­la­ven de les ban­di­era rossa i les cami­cia rossa. Edu­cats com estàvem en el color blau, a la gent nor­ma­leta com jo ens cos­tava enten­dre que rossa i roja era la mateixa cosa. Però vam aca­bar ente­nent-ho i també vam pen­sar que aque­lles cami­ses i aque­lles ban­de­res s'escam­pa­rien. Fins que, amb el temps també, aque­lla onada s'ha anat encon­gint, ha des­a­pa­re­gut en molts llocs i en altres s'ha anant repin­tant de color verd ecològic. Qui sí que ha anat avançant, en canvi, ha estat el mor­rut roig. Com aquell exèrcit que va con­di­ci­o­nar els últims sei­xanta anys de la nos­tra història, aquest insecte ha arri­bat des de l'Àfrica avançant impla­ca­ble­ment. S'ha estès per­tot, s'ha acar­nis­sat en silenci a la corona de les pal­me­res, ha fet caure fulles i pal­mes i ha anat devas­tant totes les espe­ran­ces. I nosal­tres, satu­rats com estàvem d'ide­a­ris i de ban­de­res roges que ens han dece­but, no hem des­co­bert aquest coleòpter tan minúscul fins que l'hem tin­gut ocu­pant parcs i car­rers i ram­bles i avin­gu­des de Cata­lu­nya. I ara diuen que no el podrem atu­rar. Què ens deu haver pas­sat que no ens hi fixéssim?